Moltes famílies no sospiten que conviuen amb trols digitals i bots coordinats dins casa seva i que els seus fills adolescents s’han convertit en pagesos nocturns a les granges de Vox. A nosaltres ens varen ensenyar que les realitats eren objectives o subjectives; avui els nostres fills les han convertides en sintètiques. Per tant, no ens ha d’estranyar que a les properes eleccions (siguin les que siguin), malgrat haver educat els joves dins un ambient de centredreta moderat o d’un socialisme domesticat o liquat, els joves votaran majoritàriament l’extrema dreta. Què està passant? Què ens està passant? Passa arreu del món occidental? Quan i com va començar aquest procés de manipulació? Quines persones o ens són els qui dirigeixen aquest entramat global? Quin perfil tenen?
No siguem ingenus i encarem, amb dignitat, l’antropologia de la història de la humanitat. La “gran massa”, les comunitats socials, sempre han estat enganyades per la necessària “gran mentida”. Quan començàrem a madurar i fórem capaços de conviure entre el pensament màgic i el pensament racional, vàrem poder descobrir i entendre que no existeixen les veritats absolutes. Realment, hem viscut envoltats de grans mentides, dogmes que han guiat la humanitat. És com si, d’alguna manera, des de sempre haguéssim anat al darrere de les idees. Malgrat aquestes anades i vingudes al llarg de la història, avui en dia estam fent variacions d’un desig col·lectiu de personificar-nos en deïtats i dimonis amb rostres prou coneguts. El desig de la societat fa que els líders polítics actuals siguin l’equivalent dels mags, els druides i els sacerdots de les cultures pretèrites. El que sí ha canviat més són les formes de lideratge: ja no hi ha una selecció natural, el procés ha esdevingut sintètic, precuinat.
De cop i volta la societat actual ha tornat més vulnerable a la manipulació? Només ara és així o des de sempre ha estat manipulada? Societat controlada o societat manipulada?
Molts de nosaltres enyoram aquella “modernitat sòlida”, en la qual la família, el treball estable, el barri o el poble ens donaven una aparença de seguretat. Cada cosa era al seu lloc. Per què avui en dia, si miram a banda i banda, hi trobam o percebem més persones insegures, solitàries i fràgils? Una fragilitat que ens predisposa a una manipulació atractiva, perquè ens prometen seguretat i identitat, tant fa si és política, comercial o religiosa. La por difusa –del canvi climàtic, del terrorisme, dels immigrants– domina la nostra vida quotidiana. Una por que ens resulta difícil de controlar i de localitzar; per aquest motiu les masses, la societat, es deixen guiar per líders o partits que ofereixen respostes simples i clares. La por –des del primer dia de la humanitat– ha esdevingut una eina de manipulació de masses, potser la més poderosa.
Els joves són els més fràgils de l’escenari, la seva psique no ha acabat de madurar, està en procés. Els seus “nervis” estan en creixement. Necessiten interactuar, compartir amb persones que hagin fet el procés de maduració i que els ajudin en aquesta recerca. Desgraciadament, caminam a l’inrevés. Els joves actuen majoritàriament amb màquines que processen i guarden informació, però que de moment no són ens vius amb capacitat crítica i emocional. La nova etapa digital ens convida a quedar aïllats dins nosaltres mateixos, oblidant que l’aprenentatge de les eines necessàries per poder viure “tranquils” és al món analògic de fora: al carrer, a la família, a l’escola. Amb l’arribada recent de la IA, aquest procés de tancament i confusió s’ha accelerat molt més i ja no parlam del fet que sovint tractam els sistemes d’IA com a substituts dels humans. Ja tenim ministres, conversadors, amants i truans a la IA. Amb tot, cal tenir ben clar que estam als inicis d’una nova era on, tard o prest, haurem de posar límits i filtres que de moment no hi són. El repte serà aconseguir no perdre’ns pel camí.
En relació amb l’aprenentatge i el paper que hi juga l’escola, em va semblar interessant el que va escriure na Carme, una estudiant de batxillerat de l’IES Can Peu Blanc de sa Pobla, en un treball relacionat amb el tema. Ella deia: “...l’escola no és només un lloc per aprendre matèries, sinó un espai viu on es creix com a persona. Quan els infants participen en consells escolars, fan de mediadors o assumeixen responsabilitats dins del centre, aprenen que la seva veu importa. Esdevenen protagonistes de la vida escolar i això els dona confiança, sentit de la responsabilitat i esperit crític. Aprendre a escoltar els altres, a dialogar i a prendre decisions en grup és un entrenament valuós per a altres camps de la seva vida”. Aprofundint en la conversa amb na Carme, aviat t’adones que el tema de la manipulació i de la realitat sintètica preocupa poc els estudiants. Se’n parla poc, no genera debat i amb un poc de sort pots trobar dos o tres alumnes per aula als quals els preocupa seriosament.
Necessitam pensar que el paisatge que tenim al davant no és tan desolador. Mentre els joves reben la seva dosi de romantització diària del feixisme, amb l’objectiu de camuflar una ideologia autoritària, els qui tenim els nervis més tensats o madurats hem de continuar apuntalant i construint, com diu na Carme, el pensament crític en totes les seves vessants. Aquesta seria una de les baules de futur. Sense oblidar que les relacions humanes, especialment les familiars i les escolars, són el millor antídot davant la manipulació i la deshumanització.
