Manifestacions, accions, mobilitzacions
La gran cadena humana del dia 5 de juliol significa (o haurà significat, depenent de quan llegiu aquestes línies) un parell de coses. És la renovació —generacional, també, i això és important— del compromís de la ciutadania mallorquina amb la defensa d'un dels seus espais naturals més emblemàtics, el Parc Natural del Trenc i el Salobrar de Campos. Això vol dir també un posicionament ciutadà enfront del caciquisme, una antiga xacra de la societat mallorquina que lamentablement també s'ha transmès de generació en generació i que avui dia personifiquen governants com el conseller Joan Simonet, la presidenta Marga Prohens, el conseller Antoni Costa i en Peixet (perdó: el portaveu parlamentari Sebastià Sagreras). Persones que realment continuen pensant que guanyar unes eleccions i governar equival a tenir una espècie de carta blanca per utilitzar les institucions públiques en favor d'interessos de grups molt concrets o, fins i tot, de persones o de famílies concretes. Comandar pels nostres, com se n'ha dit sempre.
La gran cadena humana de diumenge 5 també té una continuació tan o més assenyalada el pròxim diumenge 26, amb la gran manifestació a Palma contra la massificació turística a les Balears convocada per la plataforma Menys Turisme, Més Vida. El motiu de la protesta és evident i conegut, i és més evident i més conegut de cada estiu, de cada temporada: el model turístic de les Balears, basat en el turisme de masses, és insostenible i soscava més que significativament la qualitat de vida de la ciutadania i les seves opcions de viure en igualtat de condicions a casa seva. Des de tots els punts de vista: econòmic i residencial, però també convivencial, cultural i lingüístic. I, per descomptat, paisatgístic, ecològic i mediambiental. Resumit: si no ens ho prenem seriosament, aviat no hi haurà Illes Balears per defensar, perquè ja hauran passat per ull. Particularment, Eivissa i Mallorca, que s'han convertit en el nou gran objectiu. És la darrera gran ronda, el moment definitiu per a Mallorca, el moment en què es decideix si ha de ser la Mallorca dels mallorquins o la dels especuladors. Els immigrants no són cap amenaça, com volen suposar la dreta i l'extrema dreta. La gran amenaça són els especuladors, alguns dels quals són molt a prop del Govern, del Partit Popular i de Vox.
Les esmenes de la Llei òmnibus, en vigor des del passat 11 de juny, i les disposicions desreguladores de la llei agrària, converteixen bona part del territori de Mallorca en sòl edificable. Això inclou (paga la pena repetir-ho) espais emblemàtics com el Trenc, Cabrera, la Calobra o la serra de Tramuntana, fins ara intocables, no tan sols tècnicament, sinó també dins l'imaginari de la majoria dels mallorquins. Ara queden a mercè i a caprici del Consell de Govern de la presidenta Prohens, subjugat, a la vegada, a les exigències de Vox.
Per tant, hem d'entendre que no podem comptar amb els nostres governants: ben a l'inrevés, els tenim en contra. Per això, les manifestacions d'aquest juliol són tan importants, i ho és encara més convertir la mobilització ciutadana en permanent, en una pressió real que aquests governants no puguin menystenir ni infravalorar. Qui estima Mallorca no la destrueix, i qui governa en contra de l'interès general de mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers ho paga a les urnes i als carrers plens de ciutadans protestant democràticament, cívicament, però també tan enèrgicament que sigui impossible no haver-los d'escoltar.
