Malenconia, poesia i 'drag'
Al final de l’assaig Bodies That Matter (1993), li filòsofi nord-americani Judith Butler revisa la recepció que ha tengut el seu anterior llibre, Problemes de gènere (1990). Al darrer capítol, tracta qüestions com la incomoditat que genera el gir semàntic del terme “queer”, la massa vegades simplificada noció de performativitat de gènere o bé la idea freudiana de malenconia lligada a la pràctica del drag. “Si la malenconia és, segons Freud, l’efecte d’una pèrdua que no s’ha plorat”, defensa Butler, la performança del drag podria estar “significativament relacionada amb el problema d’una pèrdua no reconeguda”. Una pèrdua que l’artista drag no pot plorar però que incorpora a través de la seva actuació, com si prengués una idea o un objecte “fantasmàticament per no deixar-lo fugir”.
Aquesta idea de malenconia és la que ha impregnat progressivament la meva lectura d’Els enyoooors (Viena Edicions, VI Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra), de Jun Komura (Barcelona, 2002). Perquè tenc la sensació que el llibre, d’alguna manera, parla de totes aquelles coses que s’han tengut i que no s’han tengut, però que s’enyoren, i aquestes coses, idees, experiències, persones, tenen molt a veure amb la vivència sexual i de gènere que el llibre desprèn, és a dir, amb la vivència d’amor, de dolor i de desig que una persona pot sentir cap a una mateixa i cap al proïsme: els amants, la família, els amics…
Drag o no, la mateixa estructura del volum ja suggereix una certa idea de la teatralitat: el seu principal pes recau en tres actes, ACTE I: 'L’enyor', ACTE II: 'Feblesa (o la nuit)' i ACTE III: 'Porfia (o l’stalker)', que poden ser llegits com el procés de dol impossible davant una pèrdua i que Komura embolcalla entre quatre entremesos o seccions de transició: 'IOA', on desplega l’horitzó del llibre i fins i tot una preciosa “llista de vocabulari bàsic d’una llengua”; 'Entre els mesos', que combina proses d’observació quotidiana amb haikus; i l’excel·lent 'Ball de graduació', que per a mi conforma el cim del llibre de poemes, dedicat íntegrament al binomi del sexe i de l’enyor. “Ploro enmig d’un polvo, / nse ke enyoro”, canta Komura tot estrafent La Zowi, i reivindica, dialogant amb la glosa mallorquina i potser amb The Queer Art of Failure (2011), de Jack Halberstam: “Vull tenir dret a l’error. / El blanc-desig, l’emoció / que jo amb petons cercava, / era lefa, no sabó”.
A Els enyoooors, Jun Komura mescla poemes d’aparença més tradicional amb ressenyes de Google Maps i Airbnb, barreja text i imatge, remena el cul i mou conversa amb la música que li agrada i també amb una felicíssima i molt personal tradició literària on cohabiten noms com Pedro Lemebel, Pepe Sales, Matsuo Basho i Maria Mercè Marçal. Perquè la vida és barrejada, i la malenconia, o els enyors, sovint prenen la forma complexa de la performativitat, de la disfressa, de la paraula escrita. Del cant estripat a allò que no sempre ens ha pertangut, però que sens dubte hem patit i hem estimat. Acabat de llegir per enèsima vegada, enyor tornar entre les pàgines d’Els enyoooors.
