Lola Flores ressuscita per anunciar cervesa
Tot just acabem d’estrenar el 2021 i a la televisió ha aparegut Lola Flores anunciant cervesa. L’espot es va estrenar dijous, just el dia que ella hauria fet 98 anys. És un primer pla de la folklòrica mirant-nos als ulls i com si ens parlés des de la televisió dels vuitanta. No perd l’essència del seu llenguatge però fa servir una narració amb els jocs estilístics publicitaris més contemporanis. Ens explica que a ella la van entendre arreu del món pel seu accent: «Acento es que se te vean las costuras y los dobladillos. Que se te escuche hasta el hipo. Da igual si eres de la Conchinchina o de la Línea de la Concepción. Cajero del supermercado, catedrática o ministro. Manosea tus raíces que de ahí siempre salen coses buenas. A todo esto lo llaman ahora 'empowerment', no?». I una noia jove, des de l’actualitat, li respon: «Sí, Lola. Pero tu siempre lo llamaste ‘poderío’». És un deepfake, una filigrana tecnològica que gràcies a l’ús de múltiples imatges d’arxiu d’una persona aconsegueix fer-li dir el que vulguis amb un realisme extraordinari però sense que hagi passat de veritat. És una aplicació de la intel·ligència artificial que pot fer parlar un mort i fer-li fer un anunci de cervesa sense que aquesta persona n’hagués tingut mai la intenció. En aquest cas els creatius publicitaris han fet servir més de cinc mil imatges de l’artista. Les dues filles de Lola Flores, la Lolita i la Rosario, han col·laborat en el procés de postproducció per aconseguir un realisme sorprenent.
Com a estratègia publicitària és brillant. Han escollit una de les grans influencers del passat i l’han transportat al present. Lola Flores era un símbol de projecció internacional que representava la llibertat, la força, l’autenticitat, la tolerància i la diversitat. Uns valors que connecten poderosament amb les tendències de les xarxes socials i el positivisme exagerat de l’actualitat.
Veure com ressuscita -televisivament- una persona que fa vint-i-cinc anys que és morta provoca un impacte sorprenent, i més si és amb un missatge vinculat al present. No ens ve de nou tot el que la intel·ligència artificial pot fer tant amb les pitjors intencions com amb els més meravellosos propòsits. Se n’ha fet molta divulgació. En el terreny de la publicitat obre nous horitzons. ¿Veurem Gandhi anunciant una marca d’ulleres? ¿Maria Callas lloant l’aroma d’un sofisticat cafè? ¿John Wayne parlant de les virtuts d’un vehicle totterreny? ¿Picasso i Frida Kahlo fent junts un anunci de perfum? ¿Camilo Sesto anunciant matalassos? ¿Peret dient que comprem gaspatxo? ¿El mestre Pau Casals promocionant embotits o Tarradellas tastant una pizza?
Començar a ressuscitar els morts més il·lustres amb finalitats publicitàries pot ser una idea molt llaminera per als seus descendents. I un toc d’alerta a les grans celebritats perquè deixin escrit a les últimes voluntats quins productes es neguen a anunciar.
