Llibres contra la lògica del ‘fast food’
També hi ha bones notícies, a Catalunya. Una d’elles és la col·laboració entre les conselleries de Cultura i d’Educació en l’impuls del Pla Nacional del Llibre i la Lectura, amb la creació d’un Consell Nacional de la Lectura. La divisa és: "Llegim!" Amb aquesta exclamació, el cartell dibuixat per Joan Manel Pérez pretén engrescar tothom a llegir, i a fer-ho en català. La responsable del Pla Nacional, Montse Ayats, així com l’entitat coordinadora, la Institució de les Lletres Catalanes, dirigida per Izaskun Arretxe, han proporcionat energies renovades al projecte. Un projecte complex, vast, amb moltes arestes, que reforça el sentit de pertinença al llibre com a objecte simbòlic i material. La primera reunió del Consell Nacional de la Lectura se celebrà el 14 de juliol al Recinte Modernista de Sant Pau, amb la presència de la consellera de Cultura i el conseller d’Educació. En la meva intervenció vaig subratllar la importància del desig de llegir com una experiència que no exclou la materialitat del llibre imprès. En el text de la pàgina trobem el que els infants de l’Escola del Mar, l’any 1934, parlant de la seva biblioteca escolar, anomenaren “l’abundor de paraules”. Amb aquesta expressió volien descriure la dificultat de la lectura, quan el llibre t’oposa resistència amb la forma de mots incomprensibles, de mur de paraules.
La segona bona notícia és la celebració del quarantè aniversari de la Setmana del Llibre en Català. Aquests dies la premsa es fa ressò de la varietat de persones, grans i petits, joves i adults, així com tota mena de famílies, amics i parents, que baden entre les parades de la Setmana al Moll de la Fusta. L’ambient és magnífic, la convivència excepcional. I l’abundor de projectes editorials en català extraordinària. Al capdavall, la vitalitat i determinació d’aquests dos projectes posen en evidència la força de la lectura i dels llibres a Catalunya.
El llibre és un objecte incomparable. Més enllà del valor simbòlic que li atribuïm i de l’investiment libidinal que pugui tenir un llibre determinat per raons sentimentals o afectives diverses, el llibre, així, en general, és un objecte d’una raresa excepcional en la seva qualitat d’objecte. Actualment, per parlar d’objectes, fem servir el mot gadget. Ara bé, no són el mateix. El gadget és un artefacte petit amb un propòsit únic, que pot ser cercar informació, obtenir una dada concreta, o simplement divertir-se amb l’aplicació. El psicoanalista francès Jacques Lacan va fer servir el concepte gadget per designar les mercaderies de consum immediat. Posà en evidència que la satisfacció produïda per la ingesta ràpida de l’objecte de consum (el fast food omnipresent) atempta contra el desig com una forma de relació amb l’altre. En el món de la societat postindustrial, el gadget és un sinònim de contraobjecte. L’objecte, en canvi, conté una materialitat permanent. S’aguanta tot sol. El llibre pot durar anys, encara que estigui malmès i tronat. Podem restaurar-lo, enganxar les pàgines soltes, forrar-lo. És veritat que hi ha llibres electrònics, però no són un gadget més, perquè l’ésser de l’objecte està en funció de qui el sotja. En l’objecte-llibre hi ha el pinyol que no s’empassa. Té una duresa i una resistència especial a la pressa de l’autoconsum. El llibre conté sempre una lectura, és a dir, una interpretació.
Hi ha qui devora llibres amb una fam imparable. Immersos en la bulímia llibresca, els lletraferits divaguen entre objectes que no poden digerir. Hi ha llibres que deixen marca per tota la vida. Tothom podria dir-ne un d’essencial. És l’objecte opac que hem volgut travessar sense poder. La filòsofa Sarah Kofman va conservar del seu pare, assassinat a Auschwitz, un únic objecte: una ploma estilogràfica. Amb aquesta ploma va escriure tots els llibres que va poder fins a la seva mort. Entre aquests llibres, almenys un volum de gairebé quatre-centes pàgines fou dedicat al llibre que Nietzsche va escriure per, justament, parlar dels llibres que havia escrit. És un capítol d’Ecce Homo titulat “Per què escric llibres tan bons”. Kofman fa un llibre sobre un llibre, escrit per qui pensa en els seus, de llibres. Aquesta sèrie d’objectes a desxifrar, com s’organitza? L’objecte-llibre a vegades es fa impenetrable. L’escultor Xavier Jansana va esculpir un llibre amb una pedra de riu del Montseny. La duresa atapeïda és una bona notícia: l’objecte-llibre és encara entre nosaltres, a l’espera de la interpretació que l’ablaneixi.
