Això no és pròpiament un article. És un pamflet. No sigueu burros, no sigueu mandrosos. Llegiu! Busqueu el temps, asseieu-vos còmodament, trobeu un racó tranquil –a casa, en una biblioteca, en un parc i agafeu un llibre. Allunyeu el mòbil i l’estrès. Desconnecteu de les urgències. Oi que no dubteu a trobar temps per fer exercici? Oi que us preocupeu per menjar bé? Oi que teniu cura del cos? Doncs també és necessari exercitar i alimentar la ment. Mens sana in corpore sano, proclamaven els clàssics.
Llegiu! La millor manera de fer-ho és amb la lectura reposada, deixant que un riu de paraules escrites us penetri suaument, dotant així la vostra ment d’uns potentíssims ulls interiors. Erasme de Rotterdam en deia "la lectura lenta". Feu-ho amb música de fons o embolcallats de silenci. (Escoltar música és una altra activitat fabulosa. Et fa pessigolles, t’eriça la pell i els sentits. Emociona i asserena. Pot acompanyar, precedir o epilogar una lectura.) Una bona estona de lectura és música celestial.
Llegiu! Però no us enganyeu: dedicar temps a la lectura voldrà dir renunciar a altres coses. I cal tenir clar que si n’assoliu l’hàbit ja no ho podreu deixar. Llegir és tan addictiu com fer esport o com el bon vi. Com en aquests casos, si es fa amb mesura –tornem als clàssics: "De res, massa"– esdevé un plaer irrenunciable. A llegir se n’aprèn llegint. És una activitat mecànica fins que esdevé un art. Com explica Gregorio Luri, hi ha un moment que els infants passen d’aprendre a llegir a aprendre llegint. Màgia! I com s’habitua algú a llegir regularment? Aquí no hi ha màgia ni secrets: llegint regularment.
Llegiu! Els beneficis de la lectura són molts i diversos, però el millor és que d’entrada mai no saps de què et servirà cada lectura. Potser, com ens recorda Nuccio Ordine, només serà una misteriosa cosa bella i inútil. I tanmateix llegir és sempre un suplement de vida, una mena de vitamina que t’endreça el cap i els sentiments, et fa més conscient de qui ets i del món on vius. No és molt, això? També et fa més tolerant, amb els altres i amb tu mateix. Rebaixa l’egocentrisme narcisista que, poc o molt, a tots ens embolcalla. Fa que relativitzem i ens relativitzem. Té encara una altra virtut espectacular: et connecta amb tot el bagatge dels qui ens han precedit. Et permet viatjar enrere (i endavant) en el temps. Recordar el passat i imaginar el futur. Com deia Emili Teixidor, els llibres "són la memòria del món". I són alhora la imaginació del món. Teixidor també insistia que "com més paraules tenim, més humans som", i les paraules s’adquireixen de debò amb la lectura. Llegir és "emparaular" el món, deia el filòsof montserratí Lluís Duch.
Llegiu! Llegir és tan infinit com somiar, t’obre les portes a realitats impensades, t’ajuda a imaginar, a fabular. Està a cavall entre somiar adormit i somiar despert. Algú et dona permís per entrar en una existència paral·lela i, sense adonar-te’n, te la fas teva. El cinema també ho té, això, però la lectura exigeix més esforç i, com a conseqüència, se’t fica subtilment endins, arrela en el teu cap i el teu cor. Al cinema ets espectador, davant d’un llibre actues. La diferència entre la imatge en moviment i la lectura seria equivalent a viatjar en avió o a peu. Des de les altures i a gran velocitat tot és bonic i fascinant, des de terra i a poc a poc es veuen els defectes però alhora toques i sents les minúscules meravelles: el vol d’una papallona, l’olor de terra molla, la mirada d’un cabirol solitari. Una bona pel·lícula (o sèrie) va precedida d’un bon llibre que l’ha inspirat o d’un bon guió, és a dir, d’un text escrit, paraula a paraula.
Ara que el planeta Terra ja gairebé no té secrets geogràfics, als llibres hi podem seguir fent grans descobertes, com si fossin illes màgiques. Cada llibre "un lloc nou", escriu Gustavo Martín Garzo. I en aquesta època accelerada, Irene Vallejo ens recorda que cada llibre és un aliat "per recuperar el plaer de la concentració, la intimitat i la calma".
