Permetin-me que els refereixi un altre episodi de la vida de Dashiell Hammett a tall d’exemple dominical. És sabut que, de nin i d’adolescent, les coses –això que en diuen context– se li posaren de manera que el seu futur seria ple de dificultats i de sofriment –com així va ser. La seva fou una vida molt americana, si l’hem d’exemplificar en l’arquetip de 'self made man': en el seu cas, però, no parlaríem d’una vida d’èxit, que sol coronar la trajectòria d’aquesta mena de personatges, sinó d’una vida de lluita per la supervivència de cos i d’ànima.
Abans del Hammett narrador i abans del Hammet comunista, n’hi va haver un que es dedicava a una feina que li serviria de molt a l’hora de bastir les seves novel·les. És el detectiu que treballà per a l’agència Pinckerton, una de les més famoses de la història. Dels casos que va tenir entre mans va extreure trames, tipus i atmosferes per construir una obra –els fonaments de la novel·la negra– que il·lumina amb una llum pròpia els paratges més foscos de la vida dels EUA durant els anys de la Gran Depressió.
En aquell món conflictiu i violent, el detectiu va rebre un dia l’encàrrec de participar en l’apallissament d’un sindicalista. La seva negativa va comportar l’abandó de la feina i li deixà un solam d’amargura: com era vist, què pensaven d’ell els que li havien fet aquell encàrrec? No era un sicari, prou bé ho sabia, però alguna cosa devia tenir o devia haver fet perquè el patró cregués el contrari.
Va ser com la caiguda del cavall. Havia de canviar de vida i deixar de moure’s tan a prop dels aiguamolls fronterers on es mesclen la justícia i el delicte. Més fastuosament: el Bé i el Mal (retruc de tambors).
Una mica com el detectiu Hammett es va sentir, no fa gaire, el meu amic MA C quan va ser temptat per un partit polític per anar d’independent a les seves llistes. Com és possible, es preguntava i es pregunta encara, que els capitosts d’aquest partit el creguessin capaç d’afegir-se a una guarda de corruptes que, per acció o per omissió, han empestat el país?
De moment, ha pres la decisió de fer més evident la seva complicitat política i, si cal, de comprometre’s sense equívocs amb els que sempre ha votat, que no són tan poderosos, però més honrats que els que l’han temptat.