L’esperit nadalenc de les dones
“Love actually o Creatura?”, em demanava l’altre dia a casa, davant la tele, intentant triar quina de les dues pel·lícules volia mirar. Una, el guilty pleasure nadalenc per excel·lència; i l’altra, una transgressió fílmica que es fica dins les ferides i els traumes de totes les dones per recordar com n’és d’incòmoda encara la sexualitat femenina. L’exercici d’escollir-ne una em va fer, per una banda, abraçar la contradicció que suposa sentir-se a gust amb l’statu quo i –alhora– voler-lo rompre completament. I, d’altra banda, em va obrir una escletxa de preguntes al cap. D’entrada: d’on em neix aquest impuls genuí cap al contingut nadalenc? Però, sobretot, per què tenc la sensació que està adreçat especialment a nosaltres, les dones, i per què fa efecte? I, en darrera instància, és nociu, això?
L’exemple més clar és l’arbre de Nadal. Record la imatge de la meva padrina posant-lo, tota sola, per a la resta de la família i a petició expressa del meu padrí. Ell mai no hi participava, només volia arribar de la feina i veure els llums encesos, com una part més del decorat que confirmava que aquella era una casa com Déu mana, on vivia una família com Déu mana. Però quina gràcia té, això? Posar l’arbre de Nadal no és precisament un d’aquells exercicis creats perquè, almenys un sol dia de l’any, tots els membres de la família facin una cosa plegats, simulant –com marquen aquests ritus– que gaudeixen de passar temps junts?
Ara bé, els canvis generacionals no han alterat la predilecció per a aquesta tradició. A diferència de la meva padrina, ara ma mare posa l’arbre de Nadal per a ella tota sola –el meu pare, en canvi, mai ho ha fet estant tot sol– i jo he de confessar que m’embriaga una il·lusió inexplicable en el moment de decorar-lo amb el meu al·lot (nadala de Mariah Carey de fons inclosa). Però d’exemples en trobam també fora del meu redol. Basta demanar-nos qui s’encarrega dels regals, de reunir tothom a taula o d’assegurar-se una foto amb els llumets del Born. Exacte, majoritàriament les mateixes que han educat en els valors de les cures, la família i la llar.
Com veureu, no he trobat moltes respostes a les meves preguntes. Però, si voleu, us respondré la primera de totes:finalment, em vaig decantar per Creatura. Encara em queda tot Nadal per endavant per mirar Love Actually.
