Josep Ferrer / Teresa Garcia / Eduard López / Toni Morral / Joan Josep Nuet
26/09/2022

L'autodeterminació i la República al Parlament i al Congrés

3 min
Imatge de l'hemicicle del Parlament de Catalunya amb tots els escons buits

El poder judicial (Tribunal Constitucional, Suprem, Fiscalia...) està decidit a impedir que el Parlament de Catalunya es pronunciï, i ni tant sols debati, sobre autodeterminació, república o qualsevol tema que s'hi assembli. Li nega així un dret que en el passat havia exercit mantes vegades. De retruc, estronca aquesta possibilitat en altres institucions i fins i tot en la taula de diàleg. D’aquesta manera vol evitar que es faci palès l’ampli suport polític i social que tenen a Catalunya temes com la voluntat d’autodeterminació o el rebuig al règim monàrquic.

Tanmateix, hi ha una via perquè el Parlament pugui efectivament debatre i pronunciar-se, si és el cas, sobre l’abolició de la monarquia o sobre la celebració d’un referèndum d’independència sense perill de querelles, inhabilitacions o presons. Una via que el mateix TC ha deixat oberta: presentar-ho com una proposta de reforma constitucional que el Parlament de Catalunya trametria al Congrés espanyol en forma de proposició de llei. AExRC (Acord d’Esquerres per la República Catalana) ha fet seva i vol promoure aquesta iniciativa.

En efecte, s’obriria així la possibilitat de crear una comissió o ponència a l’efecte, requerir informes i opinions d’experts, valorar els avantatges de la reforma... Igualment, obriria aquesta possibilitat a les institucions (ajuntaments, universitats...) i, de ben segur, promocionaria un debat obert en els mitjans de comunicació i entre la ciutadania en general. Més encara, el Congrés de Diputats no tindria arguments jurídics per evitar admetre a tràmit la proposta, si és el cas, i es veuria obligat a debatre el tema. S’aconseguiria així un primer objectiu: trencar tabús i prohibicions, i mostrar les posicions dels diferents sectors involucrats.

És ben probable que a Catalunya s’arribés a conclusions positives, de manera que s’aconseguís un segon objectiu: palesar l’ampli suport del Parlament i de la societat catalana a aquestes iniciatives, cosa que sens dubte tindria ampli ressò a la resta de l’Estat i en mitjans internacionals.

Al Congrés de Diputats, en canvi, el resultat seria probablement negatiu, però s’evidenciaria, un cop més i a ulls de tothom, si hi ha voluntat d’acord per part de l’EE i faria aflorar les seves contradiccions internes. Tot i no ser una acció de desobediència oberta ni de confrontació directa, com es demana des de determinats sectors, desemmascararia i debilitaria el règim monàrquic del 78, trencant els marcs de pensament i d’actuació que vol imposar. Només cal recordar la indignació de Josep Borrell quan el març del 2019 un periodista de la TV alemanya Deutsche Welle News li va preguntar precisament això: "¿Vostè no vol la reforma constitucional espanyola? Per què no la vol?"

 D’altra banda, aquesta acció no interfereix amb altres iniciatives (Debat Constituent...) o negociacions (taula de diàleg, meses bilaterals...) sinó que les complementa, alhora que permet recuperar la iniciativa sobre les temàtiques, ritmes i actors involucrats i centra de nou el debat en el conflicte polític de fons.

 Si valorem adequadament les seves limitacions, però també les seves potencialitats, aquesta acció pot aplegar bona part dels sectors I-S-R (independentistes, sobiranistes, republicans) i recuperar la sintonia entre les institucions, les entitats socials i la ciutadania. Els signants, doncs, donem suport a AExRC (Acord d’Esquerres per la República Catalana) perquè faci seva i promogui aquesta iniciativa.

Tot plegat obriria nous escenaris per al 2023, en haver exhaurit les possibilitats d’acord i haver reunit el bloc que reclama una República Catalana en una acció concertada. A hores d’ara resulta prematur abordar aquests nous escenaris, ja que cal veure el desenvolupament de diversos processos en els pròxims mesos.

stats