L’art i la gentrificació
La transformació social que viu Mallorca en els darrers anys, marcada per la massificació turística i la compra d’habitatges per part d’estrangers, també ha arribat al món de l’art. Palma, que durant dècades fou un pol de creació, veu com el seu món artístic es desdibuixa enmig de la forta pressió econòmica i social.
Aquesta setmana arriba a Ciutat una nova edició de la Nit de l’Art, un esdeveniment que es va concebre com a plataforma per donar visibilitat sobretot a l’escena artística local i que avui reflecteix el canvi de cicle. Del centenar d’artistes que s’exposaran a les galeries, són poquíssims –es poden comptar amb els dits d’una mà– els que viuen i treballen a l’illa. La resta arriben de fora, molts de l’estranger, seleccionats per respondre a un altre tipus de demanda: la d’uns col·leccionistes i compradors que majoritàriament també són forans.
A més, en paral·lel a l’augment de galeries de fora instal·lades a Palma, n’han proliferat d’altres que difícilment poden considerar-se galeries, almanco no en el sentit tradicional. Més aviat són espais que venen art o peces per decorar les segones o terceres residències de nous propietaris estrangers. És un mercat potent, certament, però que poc té a veure amb la missió històrica de les galeries com a espais de suport a la creació, de mediació i de complicitat amb els artistes.
El problema no és que arribin artistes de fora –benvinguts siguin–, sinó que cada vegada és més difícil que els creadors locals trobin un espai per créixer, per mostrar l’obra i per consolidar-se. El planter propi queda relegat a un paper quasi testimonial. I això té conseqüències: Mallorca corre el risc de deixar de ser un lloc de producció artística per convertir-se només en un aparador d’obres que passen fugaçment, com els seus autors, pel calendari d’exposicions.
També moltes de les galeries d’aquí en certa manera han anat cedint terreny. Lluny de reforçar la seva identitat i diferència, moltes han optat per agafar una certa semblança amb les foranes. Predomini dels artistes estrangers i, entre d’altres, al marge de la Nit de l’Art els noms d’esdeveniments i exposicions sovint són només en anglès. Pot semblar un detall menor, però és un símptoma d’un món artístic local que es va debilitant, absorbint maneres alienes, en lloc de reivindicar les pròpies.
La gentrificació cultural no expulsa de manera física els creadors locals, com passa amb els veïns de molts barris. Però sí que els desplaça d’una altra manera: els fa bastant invisibles, els deixa sense marge i sense gaires oportunitats dins el propi territori.
La Nit de l’Art és avui un mirall d’aquesta deriva. Palma continua omplint-se de públic, de col·leccionistes i d’oferta cultural, però de cada vegada li costa més reconèixer-se en l’art que s’hi mostra. Si Mallorca vol continuar sent un territori viu i creatiu, caldrà mirar més enllà del mercat immediat i apostar més pels seus artistes. No sigui que el magnífic aparador estigui buit de veu pròpia.