L’apagada ‘woke’

Pocs minuts havien passat de l’apagada peninsular de dilluns, quan les xarxes ja anaven plenes de teories de la conspiració, començant per un més que previsible atac informàtic dels russos, atesa la doctrina del xoc a la qual se’ns sotmet darrerament, amb lot de supervivència inclòs a suggeriment de la Comissió Europea. Les teories de la conspiració, més enllà del seu nivell d’absurditat, tenen, no obstant això, la virtut de preparar el terreny per a les propostes més reaccionàries, que s’acaben imposant com el mal menor.

En aquest sentit, la tesi que més volada ha pres en els dies posteriors a l’apagada és que “la culpa” de tot plegat és de les energies renovables; i ja que hi som, de l’ecologisme, que amb la seva agenda woke ens vol fer renunciar a la costella de vedella, els cotxes dièsel i, al cap i a la fi, a la felicitat, que si no és consumista no serà. No importa si, novament, la comunitat científica i les expertes que més en saben del tema, resulta que ja feia temps que ens avisaven de les amenaces de no invertir prou en la seguretat del sistema elèctric (que no armamentista).

No serà perquè les companyies energètiques ni Red Eléctrica, que transporta l’energia a través de la xarxa, no siguin pobres, perquè ja se’ls varen regalar infraestructures com les centrals hidroelèctriques construïdes amb una gran inversió pública abans de la seva privatització als anys 90 i de la liberalització del sector amb governs de distint color polític. Atesa la tebior dels imposts governamentals sobre la seva activitat i els seus beneficis, no ens ha d’estranyar que el 2024 tornàs a ser un any de rècord de milers de milions en guanys seus. Només en el cas d’Endesa, un 154% més de benefici que l’any anterior.

Tampoc no ens ha d’estranyar que aquests guanys siguin paral·lels als que registra la banca espanyola. Allò que sí que ens hauria de preocupar és l’entramat de capitals i accionariat compartit entre les energètiques, la banca i els principals grups de comunicació del Regne d’Espanya. En situacions de crisi com la viscuda aquesta setmana, i més enllà d’aclarir tècnicament el detall del que ha succeït, és evident que la responsabilitat primera és de les multinacionals, i en segona instància, si voleu, la d’uns governs prou covards a l’hora de defensar els béns comuns i allò públic davant un mercat que ens espolia cada mes, llar per llar, en nom de la (seva) llibertat.

En el cas de Red Eléctrica, convé recordar que parlam d’un monopoli privat, amb accionistes de luxe com Garamendi, el president de la patronal, i Amancio Ortega, entre d’altres, i amb un pes important de fons d’inversió especulatius, com passa també amb altres coses tan necessàries com rendibles. 

Mentre esperam una mínima explicació raonable per part de Red Eléctrica, els mateixos mitjans que formen part de la mateixa trama empresarial que la banca i les elèctriques van generant “informacions” que sostenen que les “solucions” han de venir de tornar al carbó o a l’energia nuclear, que són com els mascles alfa de les fonts d’energia, les úniques capaces d’assegurar l’estabilitat del sistema. Perquè clar, aixecar el dit i dir que allò que amenaça l’estabilitat del sistema potser és sotmetre Espanya a 100 milions de turistes enguany, 20 milions a les Illes, amb el seu corresponent consum energètic, és de ser woke. 

Idò jo què voleu que us digui: cada vegada que surt un il·luminat a les xarxes, la política o els mitjans acusant científics o qualsevol persona amb arguments de ser woke, més woke em sent. Cada vegada que diuen “això és comunisme”, més comunista em faig. De fet, l’apagada d’aquesta setmana si més no ens hauria d’encendre qualque llumet als nostres capets, a veure si espavilam... Que d’aquí ve l’origen de l’expressió woke: estar “awake” (‘despert’, en anglès), en alerta, davant les discriminacions i les opressions múltiples a les quals estam sotmesos.

Per això és ben lamentable que fins i tot una part de l’esquerra se sumi a l’antiwokisme, considerant que allò woke el que fa és descafeïnar no sé quines essències… Si ens posam així, la memòria històrica és woke, el feminisme és woke, i ja que hi som, fins i tot el 1r de Maig és woke, tanmateix, per què cal celebrar-lo en l’era de l’emprenedoria i els self-made-men, quan qui és pobre és perquè vol, i qui no és hoteler és perquè no s’ho ha currat?

Els mateixos que critiquen allò woke també fan servir un altre mantra com és acusar de “bonisme” tota persona o col·lectiu que defensi propostes o solucions basades en els drets humans, el respecte al medi ambient i el pacifisme. Perquè allò normal, supòs, és assumir que el “malisme” és l’estat natural de les coses, i que les persones benintencionades en aquest món són una anomalia. O, si més no, així volen que ens sentim, i de pas justificam l’ascens de personatges sense ànima a les instàncies de poder.

Així, jo cada dia som més woke, més comunista i més bonista. I què?