Infortuni garantit
Cop de mala fortuna, desgràcia greu, adversitat. Aquesta és la definició de diccionari de la paraula ‘infortuni’, que representa perfectament aquesta represa dels excessos de turisme –que no turisme d’excessos, encara que també– i altres confluències globals difícils de digerir.
Les xarxes i mitjans van plens tota la setmana de denúncies diverses que ens fan preveure aquest “infortuni garantit” –designació que prenc del títol de l’àlbum d’un grup anomenat Industrias Orsini, que m’ha donat a conèixer aquesta setmana un col·lega i amic de les lluites antiturístiques en clau social de Barcelona. Vagi com a recomanació de la setmana.
La setmana passada es va saber que, només al juny, l’aeroport de Palma va gestionar 42.193 vols, un 1,1% més que el 2019. Per altra banda, les imatges de les fumerades difoses dels creuers sobre el port de Palma han ocupat molts comentaris a les xarxes, mentre es fan públiques informacions relatives no tan sols a la contaminació de l’aire pels creuers, sinó també a la mar. Com advertia Arcadio Barbas –ex-cap de màquines de la Marina Mercant– aquesta setmana, grans quantitats de nitrats, hidrocarburs i metalls pesants, derivats del sistema de rentat (scrubber) del sofre dels gasos que emeten els creuers en cremar combustible són abocats a la badia de Palma. D’això, la meva padrina en deia “desvestir un sant per vestir-ne un altre”. En aquest cas, de negre.
En aquest mateix món nostre, la responsable de Riu advertia aquesta setmana que “ella fa temps que defensa que s’ha de limitar el turisme”, deixant clar que s’exclou d’aquesta limitació, aquí i fora. Ella, que és la responsable d’una cadena amb més de 100 hotels repartits per tot el món –se’n diu grans tenidors, d’això, també? Aquesta cadena, compromesa amb la limitació del turisme (a Mallorca, és clar, i referint-se al lloguer vacacional, el gran enemic dels hotelers d’allò que ells mateixos varen inventar) anuncia mesures de sostenibilitat als seus hotels reduint, per exemple, la utilització de plàstics d’un sol ús (massa bé), mentre la Confraternidad Guanacasta de Costa Rica ha presentat una nova denúncia a Grup Riu per delictes ambientals en la construcció dels seus hotels a Matapalo. I, mentrestant, a les Canàries, els companys de Benmagec, Ecologistas en Acción, acaben de llançar un informe titulat: Riu y el falso dilema: la reforma del complejo hotelero Club Oliva Beach. Mentiras, corrupción y destrucción del medio ambiente, sobre un complex hoteler situat en una zona dunar al nord de l’illa de Fuerteventura. És a dir, els límits per als altres i la sostenibilitat com a marca, de la mateixa manera que el compromís social i el repartiment de la riquesa ells els entenen gairebé en termes de caritat o pitjor: pur colonialisme. La cadena hotelera, a més, anuncia que es sent compromesa amb la sostenibilitat ambiental i per a la transformació social, i diu que per a això es dedica no només a regalar diners (tal com recollia un diari aquesta setmana) a les ciutats on s’ubiquen els seus hotels, sinó a comprovar que aquestes partides es tradueixin en resultats a favor de la població. Fins i tot escarrufa llegir-ho.
I mentre tot això va passant, els nostres responsables polítics envien una “delegació” a fer promoció turística de Mallorca i Palma a Nova York –pagada amb doblers públics ben segurament– i a vendre’ns com a destinació cosmopolita, oberta, moderna i segura. Si filàssim prim, trobaríem la perversió en estat pur amagada en cadascun d’aquests adjectius. Perversions en forma d’altres titulars de la setmana, com per exemple que el nombre de persones que viuen al carrers ‘cosmopolites’ de Mallorca han augmentat un 12% en només dos anys. Que les Illes, tan “modernes i segures”, són la segona comunitat amb més desigualtats entre rics i pobres. O que en un estiu de més gent, més calor i sense pluja, les reserves hídriques de Menorca (“oberta”, per cert) es troben en risc per l’augment de consum. Per acabar-ho d’arrodonir, tenim un portaavions nuclear estatunidenc fondejat a la badia de Palma fins dimarts. La tripulació fa 9 mesos que està embarcada arran del conflicte bèl·lic russoucraïnès. Arriben aquí per fer descans de la tripulació, en diuen, i m’escarrufa només pensar en la relació que pugui tenir amb el “turisme sexual”, en diuen; que de turisme, aquí, en tenim de tota casta. Tot i la broma de mal gust que significa tot plegat, indefectiblement i sorprenent, el món a les illes, i el món mundial, continuen rodant, això sí, en forma d’infortuni garantit.
Margalida Ramis és activista ecologista i portaveu del GOB
