LA POLÍTICA DE comunicació del Govern en el tema educatiu no està sent gens clara ni afortunada. O potser és això el que volien, dir mitges veritats i mitges mentides de manera que no es tregui l'aigua clara del que passa per així posar nerviosos els docents, fer-los sentir amenaçats i despistar la població. Després del dramàtic ridícul de l'expedient dels directors de Menorca -és realment de jutjat de guàrdia que les mesures cautelars hagin estat dotze vegades més dures que la sanció final, per altra part també injusta-, ara han començat la caça de bruixes a l'Institut de Marratxí. Enhorabona a tot l'equip directiu i altres càrrecs per haver dimitit. A l'inici del conflicte es va obrir la possibilitat de dimissions massives dels directors que, potser, hauria estat una mesura de força més efectiva, tot i que també és cert que possiblement el que cercaven Camps i Estarellas era aconseguir aquestes dimissions per col·locar, com han fet a la Conselleria, els seus afins i controlar així amb una minoria de mà de ferro els centres díscols. El cas és que a tota la Conselleria, entre moltes altres coses, li faria falta un curset accelerat de diplomàcia i mà esquerra. A cap lloc del món els governants no es neguen a negociar i a cercar acords amb una comunitat tan essencial i nombrosa com és l'escolar. Tenen en contra la majoria de docents, de famílies, d'alumnes, d'experts i, per tant, una gran part de la societat. Tot i així, la seva única proposta fins ara són les amenaces i el càstig. Com si volguessin aplicar als mestres el que s'aplicava als alumnes d'aquella escola d'altres temps que sembla que volen tornar a imposar. Ja no tenen cap tipus de credibilitat. Si fossin responsables, donarien pas a gent amb més seny.