Hustvedt a Magaluf
Un periodista va suggerir a Siri Hustvedt que el seu marit, Paul Auster, era qui, probablement, li escrivia els llibres. Ella, que mai no va percebre aquesta mena de misogínia dins el seu matrimoni, ha acabat entenent que es tracta d’un fenomen “sistèmic” i no personal. Durant la seva visita al Festival de Literatura Expandida de Magaluf (FLEM), va compartir detalls que confirmen que la seva relació –també en l’àmbit creatiu– era profundament simbiòtica.
De fet, va contar que, al començament de la convivència, va parlar a Auster de dos models –“el mecànic i l’orgànic”– per sostenir una parella. Va emprar la metàfora del cotxe al qual canvies una peça i continua funcionant, i la de l’arbre que, després d’una tempesta, torna a treure una branca nova allà on n’ha perduda una. Quan Hustvedt es documentava per al llibre que ha escrit sobre els seus 43 anys de vida compartida amb Auster, va trobar una entrevista que ell havia concedit a The Guardian, on recuperava el mateix símil de l’arbre. L’havia fet seu, però a ella la va commoure rellegir aquelles paraules sorgides de la intimitat. Sobretot, fer-ho quan ell ja no hi era.
Escriure Ghost Stories –encara sense data de publicació– li ha servit per exorcitzar el dolor i fer les paus amb la pèrdua. Durant tota la vida en comú, es llegien en veu alta tot allò que escrivien, i ara, ella s’ha quedat sense el seu primer lector. El vincle era tan profund que assegura que encara sent com si ell li fes indicacions. Auster afirmava que estava perdut mentre escrivia la seva darrera novel·la, però ella només li deia que continuàs, perquè el material era excel·lent. No hi va haver mai gelosia professional entre ells.
La figura etèria de Hustvedt contrasta amb la contundència de les seves idees. No dubta a establir paral·lelismes entre Trump i Hitler, ni a assenyalar institucions, com la universitat i les grans empreses tecnològiques, per haver abaixat els braços davant una administració controlada fermament pel president i els seus acòlits. Diu que sent por, i descriu un escenari de “guerra civil freda” als Estats Units, on reclama una “resistència col·lectiva”. Europa li sembla un lloc segur, encara que l’auge de l’extrema dreta és innegable, amb governs de polítiques reaccionàries i neofeixistes cada vegada més normalitzades. Trump no ens queda tan lluny.