Hooligans que fan oi al rei Porc
“Solo Vox puede limpiar lo que hay. Vox farà net”. Així, amb tota naturalitat, emprant dues llengües dins la mateixa frase, una per satisfer els caporals que venen de Palma i l’altra per recordar un poquet la que parla cada dia, Esteve Sureda, portaveu del partit ultradretà a Manacor es referia a la necessitat de neteja que té el municipi. No parlava, però, ni de papers, ni de pots de Coca-Cola, ni de males herbes a les voreres, ni de contenidors que vessen, ni de mobiliari abandonat a la via pública. Parlava de persones.
Sureda, al costat de la regidora felanitxera Maria Vidal, va acompanyar el conseller David Gil en la visita al mercat dels dilluns a Manacor. Varen tenir esment que a cada pla que agafava la càmera hi sortissin dones amb el cap tapat. Cap problema de convivència, cap conflicte, cap brega. En tot cas, el conflicte, el problema i la brega la tenen ells, els que feren el vídeo recordant “els nostres costums” i “els nostres padrins” sense traves per parlar una llengua que ells no parlaren mai. “És lamentable veure com hem perdut la nostra identitat en favor d’altres cultures que no tenen res a veure amb la identitat mallorquina”, deia David Gil en un espanyol llustrós i impol·lut. Quina deu ser, per a ell, la “identitat mallorquina”?
El cinisme ultradretà és de traca. No sols no suporten la presència aquí de població magribina, sinó que han esdevingut també solidaris internacionalistes que se’n van a defensar els drets de les dones de l’Iran, mentre aquí retiren totes les ajudes per a les dones víctimes de violència masclista.
Les alarmes, però, boten totes pel racisme i per la xenofòbia d’aquest partit que reprodueix sense empegueir-se els patrons deshumanitzadors del nazisme dels anys trenta i que desembocaren, cal recordar-ho, en un dels episodis més vergonyosos de l’existència humana: l’holocaust jueu, amb l’assassinat industrialitzat de sis milions de persones.
Per què no s’hi acosten? Per què no miren de parlar-hi? Per què no els demanen com es varen sentir quan deixaren el seu país? Per què no els demanen què necessiten, ara que són aquí? Per què no estan contents quan no troben feina i necessiten ajuda? Per què no hi estan, tampoc, quan en troben i els va bé?
No són preguntes retòriques. Totes tenen resposta: perquè no els convé. Perquè parlant-hi potser es destaparia que resulta, oh miracle, que “aquesta gent” (com els agrada d’anomenar-los) pensen, riuen, passen pena, ploren, fan feina i tenen problemes com cada una de les persones que habitam aquesta Mallorca disforja i posthotelera, capitalista i voraç que ha fet de les cases negoci i del paisatge, un ermàs d’asfalt, ciment i piscines.
Però David Gil no és l’únic representant institucional que participa en aquesta gira de la vergonya que cerca enfrontar la població mallorquina. Tot un president del Parlament com Gabriel Le Senne es passeja per Mallorca també alertant de “la presència inquietant d’aquesta gent”. El president del Parlament és la segona autoritat de les Illes Balears i és una figura d’un pes institucional que, tradicionalment, els que l’han exercida han sabut respectar, dignificant-la, enaltint-la, mirant sempre d’estar a l’alçada de la institució que representen: la Cambra legislativa, l’òrgan que decideix com s’ha de regir el país a través dels textos legals i que està format per les persones que triam els ciutadans cada quatre anys a les eleccions.
Le Senne està molt lluny de tot això. Oblidant el càrrec que exerceix, actua com un autèntic hooligan de partit. La primera mostra que tots recordam va ser l’esqueixada del retrat d’Aurora Picornell assegut a la cadira de president del Parlament. No és debades que el PP i Vox hagin derogat la llei de memòria democràtica. De forma repetida, a Felanitx, a Sineu… Le Senne es passeja atribuint el problema de l’habitatge a les persones que venen a fer feina aquí en comptes de parlar de la conversió de milers d’habitatges en lloguers vacacionals. Ho deien els DefConDos, “la culpa de tot és de Yoko Ono”. Aquí, per a Vox, i per al PP, que hi va darrere, la culpa de tot és de les persones migrants. Talment els jueus a l’alemanya de fa cent anys.
I es veu que té temps a voler, el president Le Senne, fins i tot per desplaçar-se seixanta quilòmetres fins a Portocristo per denunciar “l’adoctrinament ideològic” davant els bellíssims murals de Catalina Julve a l’institut del poble. Pintats amb sanguina i blavet, fan visibles les formes d’amor que l’extrema dreta vol arraconar. L’amor no és una ideologia. Com no ho hauria de ser tampoc l’odi verd que regalima per les baves d’aquests hooligans que fan oi al rei Porc. Em regira pensar que demà hàgim de viure escenes de paramilitars assaltant les cases de la gent per expulsar-los del lloc on han vengut cercant una nova oportunitat de vida. No ho podem normalitzar.