Homes discriminats

Llegim a l’ARA que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (aquest que els experts en lleis anomenen "el Tejúe") ha dictaminat que “el complement a la pensió per fills que va destinada especialment a les mares discrimina els homes”. Així és. Una mare pot cobrar un plus mensual de 35,90 euros per fill (fins a quatre) de manera automàtica, mentre que un pare haurà de complir –explica la notícia– el següent requisit: “Haver vist estroncada la seva vida professional pel fet d'haver tingut un fill o més, i per exemple haver estat almenys 120 dies sense treballar durant els nou mesos previs al naixement o durant els tres anys posteriors”.

La intenció del govern era “reduir la bretxa de gènere en les retribucions de les pensions entre homes i dones”, però la intenció pot ser bona i la llei injusta. Que els homes hagin de demostrar que el fill els ha “espatllat” la carrera i les dones no calgui que ho facin perpetua la possible discriminació. Sincerament, per estroncar la carrera a segons qui no li cal un bebè, en té prou amb ell mateix i un bàrman. A més a més, és una llei pensada per als heterosexuals. Ens adotzena i legisla. És com el permís de lactància. S’entén molt bé que les empreses t’hagin de permetre alletar. I com que a la vida hi ha biberons, els homes també tenen permís de lactància. Correcte. Ara bé, que el permís de lactància es pugui “acumular” em sembla una estafa, llevat que pare i mare es dediquin a tenir el nen a règim i alletar-lo, després, durant dos dies ininterrompudament, fins que li agafi un infart. El mateix em passa si un home, però no una dona, ha de demostrar que el bebè li ha “estroncat” la carrera. En el meu sector, el literari, el bebè només estronca la carrera si el progenitor o progenitora es dedica a escriure llibres desenfadats, desacomplexats i desculpabilitzadors sobre criança.