Harvard i Trump: el feixisme als EUA
Vaig viure als Estats Units entre el 2007 i el 2018. Com tants joves d’arreu del món, vaig marxar de casa, de Reus, als dinou anys, a la recerca d’oportunitats mentre la crisi sacsejava Catalunya i l’estat espanyol. Als EUA hi vaig cursar el meu títol superior i el meu doctorat. També hi vaig treballar, en diversos llocs, molts d’ells relacionats amb els meus vessants de músic, compositor i productor. Hi vaig conèixer la meva dona. Hi vaig créixer personalment i professional, i per tant sempre hi mantindré un vincle emocional.
Per això em dol veure cap on es dirigeix aquest país. La prohibició recent a Harvard d’admetre estudiants internacionals, les deportacions massives, el suport cec a Israel, els atacs públics a jutges, les retallades en investigació i el predomini d’un Tribunal Suprem ultraconservador són senyals clars d’una democràcia que s’enfonsa. I malgrat això, Donald Trump continua tenint un suport majoritari. Acadèmics com Timothy Snyder, Marci Shore i Jason Stanley ja parlen obertament del caràcter feixista d’aquesta administració. Pensadors de l’esquerra estatunidenca, com Noam Chomsky i Norman Finkelstein, ja n’havien donat l’alerta fa anys. L’"excepcionalisme americà" ha perdut tot el sentit: el feixisme ha arribat als EUA.
Quan Trump va guanyar les eleccions el 2016, recordo la por i la incertesa que vam sentir molts dels qui hi vivíem. Una companya, el matí després de la nit electoral, en arribar a la facultat, em va abraçar i es va posar a plorar. Malauradament, la seva reacció no era l’habitual. Amics i coneguts, de forma majoritària, expressaven la seva preocupació, però la seva tendència era creure en allò que els estatunidencs anomenen checks and balances: la força de la separació de poders per evitar el creixement de l’autoritarisme. Té sentit creure en aquest aspecte en el context d’una democràcia forta, però quan el poder judicial, especialment a través del Tribunal Suprem, està format per una majoria ultraconservadora, potser caldria ser més escèptic.
En el meu cas, vaig tenir dues experiències personals –en plena administració Trump– que van tenir un impacte significatiu en la meva visió de la situació. La primera: vaig perdre una oferta de treball com a professor en una prestigiosa escola de música perquè la meva green card (el meu permís de residència i treball) va arribar molt més tard del previst, probablement per la política antiimmigratòria de Trump. La segona: una nit al metro, agents de l’ICE (l’oficina d’immigració) demanaven documentació de forma arbitrària a alguns dels usuaris. Aquell dia jo encara esperava la meva targeta de residència, per tant no portava documentació. No vaig voler entrar al metro, aquella nit. Vaig tenir por de veritat.
D’aquest procés de degradació democràtica als EUA n’hauríem de treure lliçons. Com a mínim quatre. La primera: quan els repetits governs del Partit Demòcrata no proporcionen solucions valentes a problemes estructurals greus (habitatge, pobresa i exclusió social, deute estudiantil...), això esdevé una oportunitat per a l’extrema dreta. La segona: quan el teixit social és feble, on la societat està molt atomitzada, això esdevé una altra oportunitat per a l’extrema dreta. La tercera: quan el nivell educatiu és baix i l’educació s’entén des d’una lògica exclusivament mercantilista, això també és una altra oportunitat per a l’extrema dreta. La quarta: quan la informació a través dels mitjans esdevé infotainment (notícies en forma d’entreteniment) en lloc de sorgir del periodisme crític, com en el cas de Fox News, això comporta una altra oportunitat per a l’extrema dreta. Trump governa gràcies a aquestes i altres oportunitats.
La meva parella i jo vam tornar a Catalunya a finals del 2018, però la decisió la vam començar a prendre molt abans, quan vam veure la tendència social del país. Ara vivim aquí, i no puc deixar de pensar com és d’important defensar, cada dia, els nostres drets i llibertats, i valorar tots aquells aspectes de la nostra societat que l’enforteixen: la nostra educació pública, la nostra sanitat pública, el nostre teixit social. Cal exigir als nostres governs que prenguin decisions valentes, no només per millorar les nostres vides, sinó per protegir-nos de l’extrema dreta. Aquesta és, segurament, la lliçó més gran que podem aprendre dels errors de la societat estatunidenca.