La guerra de Putin ha desfermat una crisi alimentària d’abast mundial

La catàstrofe humanitària ocasionada per la innecessària invasió d’Ucraïna per part de Rússia sacseja consciències: hi ha hagut 10 milions de desplaçats i incomptables víctimes mortals entre la població ucraïnesa. A això, a més, s’hi suma el fet que Ucraïna i Rússia són grans exportadors d’aliments, motiu pel qual el nombre de víctimes augmentarà substancialment i s’estendrà molt més enllà de les fronteres ucraïneses.

En un moment en què les explotacions agràries d’Ucraïna han esdevingut camps de batalla, la incertesa sobre les exportacions agrícoles del país i de Rússia ha provocat un augment dels preus del blat, el blat de moro, la soja, els fertilitzants i l’oli de gira-sol, i això ha desfermat una emergència alimentària mundial.

Els preus de matèries primeres com el blat i el blat de moro s’estableixen a escala mundial, però les repercussions de les seves fluctuacions són desiguals. Les poblacions i els països més rics tenen capacitat per absorbir pujades dràstiques dels preus. En canvi, als habitants de països més pobres, com ara el Sudan i l’Afganistan, els resulta molt més car alimentar-se. Al Sudan, l’augment dels preus del blat ha fet que el preu del pa es dupliqués, aproximadament. A més, atès que, abans de la guerra, Ucraïna i Rússia exportaven pinsos i fertilitzants, els costos i la dificultat de produir aliments s’incrementaran durant els pròxims mesos i anys.

Fent un seguiment de l’augment dels preus dels aliments que importa cada país i elaborant models de les necessitats nacionals d’importació, podem estimar quins països és més probable que tinguin dificultats per compensar els dèficits a escala nacional i alimentar la seva població els pròxims mesos. A més del Sudan i l’Afganistan, Egipte afronta un any difícil. És el principal importador mundial de blat, que és un 33 % més car que a finals de l’any passat.

Malauradament, molts d’aquests països pateixen altres crisis. El coronavirus ha desgastat considerablement les xarxes de protecció social. Els preus del cru segueixen sent elevats i més de la meitat dels països de renda baixa es troben en una situació de sobreendeutament o bé en risc de caure-hi per l’increment dels tipus d’interès. Això limita la seva capacitat d’obtenir crèdits per pagar aliments.

Abans de la guerra hi havia uns 811 milions de persones a tot el món que no tenien accés a prou aliments per nodrir-se. Aquesta xifra podria augmentar dràsticament aquesta temporada de fam, el període entre la sembra de primavera i la collita de la tardor, en què sovint s’exhaureixen les existències d’aliments.

El canvi climàtic agreujarà aquests riscos. Hi ha regions agràries clau que viuen la pitjor sequera en dècades.

Les múltiples repercussions de la guerra són inquietants. Sovint les crisis alimentàries originen malestar social, conflictes, governs fallits i migracions massives. Sense anar més lluny, hi ha investigadors que apunten a l’augment dels preus dels aliments com una de les causes de les revoltes de la Primavera Àrab del 2011.

Això no obstant, la història –especialment les crisis dels preus dels aliments del període 2008-2010– ens recorda que, si recorrem a les dades i la ciència més punteres, el món pot articular una resposta integral a la fam.

En primer lloc, els països i les institucions s’han de moure de pressa per salvar vides. El primer pas és finançar íntegrament el Programa Mundial d’Aliments i aprofitar les reserves alimentàries existents per ajudar els països en dificultats. D’altra banda, les Nacions Unides, l’Organització Mundial del Comerç i altres agents han de col·laborar amb els països per evitar les prohibicions de les exportacions d’aliments, que a hores d'ara ja minen l’abastiment mundial d’aliments.

En segon lloc, el G-7 i la Xina han de liderar una nova ronda d’alleujament d’emergència del deute públic perquè els països vulnerables puguin respondre als episodis de fam. L’alleujament del deute va tenir un efecte molt beneficiós en el desenvolupament a principis dels 2000 i, en el moment actual, podria servir per alliberar recursos. Al seu torn, les institucions financeres multilaterals han de prendre mesures agressives i recórrer a instruments d’emergència, com ara una reassignació dels drets especials de gir del Fons Monetari Internacional, els quals poden incrementar les reserves oficials de divises dels països.

En tercer lloc, a llarg termini, el món ha d’ajudar les economies més vulnerables a assolir més seguretat alimentària. La iniciativa Alimentar el Futur del govern dels Estats Units, constituïda el 2010 amb el suport dels dos grans partits nord-americans, ha contribuït a la transformació de l’agricultura a l’Àfrica i en altres indrets. Si es destinessin noves inversions a transformacions similars dels sistemes alimentaris, especialment a l’agricultura regenerativa, els països podrien incrementar la resistència als impactes energètics, climàtics, sanitaris i geopolítics.

Amb una estratègia integral, el món pot limitar l’abast de l’emergència alimentària provocada per la guerra. En temps de conflictes i canvi climàtic, aquesta estratègia també iniciarà la llargament esperada configuració d’un sistema alimentari mundial més estable i sostenible, capaç de nodrir tothom en una època marcada per les crisis.  

Sara Menker és fundadora de Gro Intelligence, una empresa d'intel·ligència artificial que fa previsions sobre els mercats agrícoles globals i els impactes del canvi climàtic. Rajiv Shah, president de la Fundació Rockefeller i exdirector de l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional, és coautor d'aquest article.

Copyright The New York Times