Per un grapat de socialistes
Com que la majoria de ciutadans no tenim mentalitat mafiosa, no consta que, de diumenge a la nit ençà, a ningú se li hagués acudit que la governació d'Espanya es pogués resoldre a través de suborns. Però la frase anterior no funciona per a la dreta nacionalista espanyola: a ells sí que se'ls ha acudit, i no tan sols ho han pensat, sinó que ho han dit en públic com si fos la cosa més natural del món. L'encarregat de fer l'anunci ha estat, lògicament, Santiago Abascal, líder –de moment, si més no– de Vox, en declaracions a OK Diario (també lògicament, perquè el polític, el partit i el mitjà estan fets exactament de la mateixa matèria). Va dir Abascal: “Si el senyor Feijóo és capaç de convèncer un grapat de diputats socialistes i configurar una majoria, nosaltres no serem un obstacle per evitar la conformació d'un govern de destrucció nacional”.
Traduït, es tractaria d'aconseguir, en una hipotètica investidura del candidat del PP, l'abstenció de quatre diputats socialistes al Congrés (o sis, depenent de si Unió del Poble Navarrès o Coalició Canària unissin finalment els seus vots al bloc de la dreta nacionalista). La paraula clau en les declaracions citades suara és “convèncer”, que es pot llegir com un equivalent de “maletins”. I més o menys a tothom li ve a la memòria el tamayazo, quan dos diputats socialistes es van abstenir de votar la investidura del seu candidat Simancas a la presidència de la Comunitat de Madrid i es van haver de repetir les eleccions, que va guanyar per majoria absoluta la mai prou ponderada Esperanza Aguirre.
Trànsfugues, en una paraula. Diners a canvi de vots, o d'abstencions: a això era al que es referia Santiago Abascal, que, com que és un mascle ibèric granític (és a dir, un cretí integral), té aquesta nul·la capacitat per a qualsevol forma de subtilesa, sinuositat o dissimulació. Ho va dir amb tanta naturalitat perquè s'expressava en un mitjà que és un simple portaveu de la dreta espanyolista, que tant serveix per promoure falsos debats com de servei de missatgeria interna entre ells mateixos. I, com que la idea de comprar trànsfugues corre amb insistència aquests dies entre certs dirigents del PP i de Vox, doncs ell va i l'exposa tal com raja. Les apostes sobre els possibles socialistes que es podrien deixar “convèncer” per trair Pedro Sánchez i els votants del PSOE van a la baixa perquè els noms són molt evidents.
És de suposar que això no passarà, perquè, com afirmen reiteradament tant des del PP com des del PSOE, Espanya és una democràcia plena i aquestes coses no passen a les democràcies plenes. Però el simple fet d'haver-ho tret a col·lació dona una idea prou clara de la consistència democràtica d'aquells que fins diumenge al vespre ja es repartien, com també se li va escapar al mateix Abascal, vicepresidències i ministeris. El sanchisme encara no sabem ben bé què és, però l'autoritarisme, el menyspreu dels drets de la ciutadania i la concepció patrimonialista de les institucions són tan vells com el nacionalisme espanyol.
