Gràcies, Mobo, per ser tan bons
El festival musical més interessant dels que s’han fet a les Balears des dels temps del genial i caòtic Isladencanta és sense cap dubte la Mobo. Talent, innovació musical, respecte màxim per la producció local i per la qualitat. Lluny d’altres propostes comercials, que basen la seva graella en els artistes que poden arrossegar més gent, encara que, tot plegat, no tingui ni cap ni peus. Res a dir si aquests festivals massius com el Mallorca Live, al qual tots hem anat quan ens ha agradat un artista, existeixen també. Hi han de ser.
El que ja no quadra tant és veure com els recursos públics reguen amb més de 2,5 milions d’euros un projecte comercial com el Mallorca Live, que s’ho cobra i molt a la porta. Si tan bons són els artistes que hi van, i tan potents els seus patrocinadors, potser no caldria dedicar els recursos públics amb aquesta alegria a formats que els seus promotors fan purament per negoci. O això defensen els polítics liberals que casualment els inflen a subvencions.
En canvi, la Mobo és una altra cosa. I per això, perquè és un format més petit, més proper, més genuí i més imprescindible –si és que estam d’acord que tot l’anterior és imprescindible–, hauria de tenir molta més ajuda. I això que els seus promotors en cap moment han parlat d’aquest motiu per tancar la paradeta i fer-nos entristir, sinó de la manca de relleu. Emperò si hi ha més recursos públics, més suport institucional, és més senzill trobar persones que s’hi vulguin posar al capdavant i patir. Perquè això dels projectes compromesos va de patir. Ens quedam sense l’olor de la terra i la germanor mentre sona la música. Ens quedarà l’olor de crema solar ultrasubvencionada.