Recuperem l'autoestima col·lectiva

En els temps que vivim, les bones notícies ens criden poc l’atenció perquè, fàcilment, la mirada se’ns en va als titulars més vistosos i inquietants. Generalment, trobem que les dades són avorrides i massa vegades s’estiren com un xiclet per sostenir la conclusió que es vol defensar, sobretot quan són difoses per governs i institucions. Encara que siguin rigorosament certes, és fàcil que sonin a propaganda. I també ens passa que és molt complicat contextualitzar les dades. Que ens diguin que s’han invertit 10 milions d’euros en fer una carretera o que ampliar l’aeroport costa 1.700 milions no acostuma a fer ni fred ni calor i no sabem donar valor al fet que la inversió en fer tal cosa o tal altra hagi crescut un 5% respecte a l’any anterior.

Dit tot això, però, les dades són un mitjà perfecte per poder descriure algunes realitats, i en els darrers dies n’hem conegut de molt positives que ens haurien d’ajudar a entendre que, en un context de desconfiança general i d’escepticisme sobre el futur, hi ha coses que surten bé.

Un exemple d’això el trobem en l’informe de la BioRegió de Catalunya de l’any 2022, que recull les principals fites aconseguides per l'ecosistema de les ciències de la vida i la innovació en salut de Catalunya, format pel conjunt d’empreses, entitats i grups de recerca, hospitals, universitats, administracions, investigadors i emprenedors, estructures de suport a la innovació i transferència de coneixement que treballen a Catalunya en aquest sector estratègic. Avui, aglutina més de 1.350 empreses que ocupen 247.000 persones, que realitzen el 53% de les exportacions del sector de tot l’Estat. En conjunt, a finals de l’any passat hi havia 58 teràpies en desenvolupament i Catalunya se situa en la sisena posició a Europa i novena al món en assajos clínics. Sens dubte, una gran notícia que ens hauria de fer sentir orgullosos com a país i que és el resultat d’una feina ben feta que ve de lluny.

També en el terreny econòmic, un altre exemple de dades que ens han d’ajudar a veure el futur amb un punt d’optimisme és la xifra rècord de captació d’inversió estrangera. El 2022, la Generalitat, a través de l’agència Acció, va atreure 94 projectes nous per valor de 620 milions d’euros, provinents principalment d’Alemanya, França i els Estats Units, centrats en el sector industrial i tecnològic, que han generat prop de 3.500 llocs de treball nous. I fa pocs dies també hem conegut el balanç de les exportacions catalanes de l’any passat, que ha registrat la xifra més alta de tota la seva història. El 2022, el conjunt d’empreses ubicades a Catalunya va créixer un 18% i va arribar als 95.000 milions d’euros.

Tot això són xifres fredes, que poden sonar a triomfalisme, però per explicar la situació econòmica del país no es pot prescindir d’explicar les dades i el context. I tindran tota la raó els que diguin que hi ha moltes altres dades que són preocupants i que alerten de situacions que cal corregir. Podríem parlar de l’índex de pobresa o dels preus dels lloguers, que retraten una realitat dura per a molta gent.

No es tracta de tapar una dada dolenta amb una dada positiva. Totes són importants i totes ens ajuden a explicar la complexitat de la realitat. Però per a qualsevol país és important destacar allò que es fa bé, i també ho hauria de ser per al nostre. De vegades sembla que ens sentim més còmodes en el plany i, amb una velocitat incomprensible, donem per amortitzades algunes coses que ens haurien de fer sentir orgullosos com a societat. Que un país com el nostre, que representa el 0,1% de la població mundial, generi l’1,2% de les publicacions en l’àmbit biomèdic de tot el món és un exemple extraordinari que ens fa veure que la principal font de riquesa que tenim, el nostre petroli, està en la recerca i la transferència del coneixement.

Hem de fugir del cofoisme estèril i de l’autocomplaença, però també ens cal posar en valor allò que fem bé i, com a país, hem de ser capaços de projectar el millor de nosaltres mateixos i de veure el got mig ple. Les generacions més joves s’han acostumat a sentir, fins a normalitzar-ho, que no hi ha futur, que les oportunitats són en una altra banda i que viuran pitjor que els seus pares. Que això no sigui així depèn que moltes coses es facin bé, però també depèn que ens ho creguem com a país recuperant l’autoestima col·lectiva.