El GOB, institució instituent
Per tal d’evitar els abusos de poder i preservar la llibertat, Montesquieu va dictaminar que executiu, legislatiu i judicial havien de ser independents, cosa que ja sabem que no sempre passa. Ara que floreixen autodeclarats liberals autèntics, estaria bé recordar que perquè les democràcies liberals funcionin, també cal una relació equilibrada de poder entre l’estat, el mercat i la societat civil. Tres actors en tensió que van pactant permanentment, en funció del context, per tal de garantir, al cap i a la fi, la pervivència del propi sistema.
Així, les institucions polítiques juguen el seu paper, en el qual les eleccions són tan importants com ho és la separació de poders, o que rodi tot l’engranatge esmentat. També el juguen les empreses, que se’n beneficien però també estan subjectes a normes, fiscalitat, etc., i les institucions de la societat civil, com ara el GOB, l’organització ecologista de referència en el nostre context, que ha estat clau no sols per tal de preservar gran quantitat d’espais naturals i paisatges amenaçats per l’avarícia i el lucre sense límit d’alguns. També, des d’aquesta interrelació entre estat, mercat i societat civil, el GOB ha servit perquè les institucions polítiques assumeixin allò assumit en primera instància per la majoria de la societat, com ara que el medi ambient és important. Que forma part dels béns comuns, compartits, que són de tots i a la vegada no són de ningú. Per això hi havia, fins ara, una Conselleria de Medi Ambient, gestionada per uns o per altres (com n’hi ha una de Turisme, perquè el turisme també és important). Fins i tot les empreses s’hi han posat les piles, i en els darrers anys algunes es comprometen amb el medi ambient, i altres com a mínim fan servir el terme “sostenible” per defensar les seves pràctiques econòmiques. Tot això és probablement molt millorable, però seria impensable sense el paper d’organitzacions socials com el GOB.
Organitzacions socials, sense ànim de lucre, que es mouen per principis i paràmetres molt distints als de l’estat o les empreses, i que les administracions haurien d’escoltar i cuidar, perquè per altra banda juguen un paper clau en el sosteniment no sols ecològic, sinó de vincles col·lectius cada cop més fragmentats en una societat turistitzada com la nostra.
No obstant això, en les darreres dècades la doctrina neoliberal ha plantejat que allò que cal és que sigui el món econòmic, el de l’empresa, el que reguli les relacions socioeconòmiques. La manera de fer-ho és la mercantilització tant pràctica com cultural dels altres actors: l’estat –minvat, privatitzat o subordinat– i la societat civil –desmantellada en nom de l’individualisme i les dinàmiques competitives imposades per les administracions a unes entitats que allò que volen és cooperar i compartir, no lluitar entre elles. En tenim mil, d’exemples, del que això ha suposat. Des d’uns sindicats minoritzats a cop de precarietat laboral i campi qui pugui, amb traves a la seva capacitat negociadora lleument recuperada en els darrers temps; al món del lleure infantil i juvenil, dels esplais, que en poc més d’una dècada hem vist com ha passat de ser un món sense ànim de lucre a un negoci molt lucratiu. On uns veuen oportunitat jo hi veig que les perdem totes, què voleu que us digui.
Per això té mèrit que el GOB faci 50 anys en aquest context, i que ho hagi fet lluitant a contracorrent des dels seus inicis ornitològics, fins que va alçar el vol com a organització ecologista de referència, fent xarxa amb plataformes i coordinadores locals per salvar aquest paratge o aquell altre, o contra megaprojectes sobredimensionats per a unes illes tan petites com belles. Fins a l’entrada fa uns mesos al Parlament de la iniciativa legislativa Avui per Demà, que torna subratllar la interrelació entre allò que planteja la societat civil i en aquest cas el GOB –preservar el que tenim perquè en puguin gaudir les generacions futures–, els límits que ha de tenir l’activitat econòmica i les mesures que han de desplegar els poders públics per fer-ho possible.
Per molt que pesi a alguns, la majoria d’imatges de la promoció turística balear que llueixen a webs, catàlegs i fires internacionals avui són possibles gràcies al GOB. Tots i totes li devem molt, començant per aquells que el menyspreen o l’ignoren, o fins i tot bravegen de negar la ciència. Si la campanera Marga Prohens pot gaudir del Trenc, és gràcies al GOB. Si no fos pel GOB, no tindríem la llibertat –condicionada per la sobrecàrrega dels darrers anys– de gaudir d’un entorn que explica allò que som, i que a més ens regala la vida.
El GOB és, amb permís de Castoriadis, una institució instituent d’aquest petit país nostre: a la vegada que ha aguantat els pilars de la terra, ha sembrat per dues generacions la llavor dels canvis que albiren una societat nova, mitjançant l’educació ciutadana i la mobilització social. Eines imprescindibles, tant com un Parlament, perquè la democràcia funcioni. Per això i molt més, gràcies, GOB.
