La Gestapo lingüística més desastrosa del món

Ja fa uns anys que la caverna va posar en marxa una narrativa ben pintoresca. Es tracta de difondre la idea que impera a Catalunya una mena de servei secret lingüístic despietat, capaç d’amagar-se rere els tobogans del pati per espiar en quina llengua parlen els escolars. Aquest dissabte El Mundo ampliava el radi d’acció d’aquest cos policial, tan terrible com imaginari, al col·lectiu de professors. La notícia, en termes factuals i asèptics, era que un institut havia fet una enquesta d’usos lingüístics entre els docents. Però, a còpia de tirar-hi el pebre de les paraules connotades fins a fer plorar els ulls, El Mundo aconseguia convertir-ho en una crònica que riu-te’n tu de l’Stasi. “Col·legis forcen els seus professors a aclarir si parlen català a casa”, es titula el distòpic relat que inclou perles com ara “creix la pressió sobre els professors castellanoparlants”, “control sobre els seus docents”, “arribant al punt de forçar-los a confessar”. Tot això només en el primer paràgraf. Un s’imagina el pobre professor, mort de gana i son, tancat en una sala minúscula, amb un flexo apuntant-li directament a la cara mentre el cap d’estudis i el coordinador acadèmic li diuen que val més que no hagin de cridar el director i que si és veritat que juga al FIFA23 en la llengua de Sergio Ramos.

La crua realitat és que es tracta d’una enquesta anònima, com la mateixa notícia admet una mica més enllà, de manera que tota la prosa de la coerció que floridament han anat escampant acaba resulta una broma de mal gust. Ho acaben d’amanir, a més, amb una cita d’un col·lectiu que assegura vetllar per la “neutralitat” als centres educatius, però que traspua més catalanofòbia que les armilles d’Abascal quan les escorres. Al final, tota aquesta construcció mediàtica topa amb les dades que mostren la inequívoca reculada del català als àmbits informals. Per ser que tenim una Gestapo lingüística, no podia resultar més sapastre.