La gent de bé
L'apel·lació de Feijóo a “la gent de bé” (que, segons el líder del PP, és molestada per Pedro Sánchez i el seu govern) ha aixecat una polseguera considerable i justificada, però a la vegada es pot considerar prou coherent. Feijóo ve de governar a Galícia, on la dreta nacionalista du més de vuitanta anys governant per a la gent de bé: els primers quaranta, amb el règim franquista, i la resta, en l'etapa democràtica, sota les sigles que ha anat assumint aquella mateixa ideologia, substituint l'adhesió als principis del Movimiento pels de la Constitució del 78, interpretats sempre d'acord amb el prisma de la gent de bé.
De fet, Espanya és un país en què, durant la Guerra Civil (sobretot els primers mesos, però després, també), la gent de bé es dedicava a anar per les cases al capvespre, o de matinada, i a endur-se detinguts els homes, que mai més tornaven i que encara avui són enterrats dins fosses comunes, amb forats de bala al crani i al cos. Les dones eren violades, o torturades, o les dues coses, per aquesta mateixa gent de bé, i si estaven embarassades els provocaven avortaments, ara que els semblen tan monstruosos. Alguns eren tan de bé i tan de bona fe que eren sacerdots, i beneïen les execucions, els escamots i les armes. Durant els susdits quaranta anys de dictadura, la gent de bé difamava els fills dels desapareguts i de les torturades, i els seus familiars eren assenyalats, i no coneixien mai res semblant a la concòrdia que ara sol exigir el PP quan no sap què ha de respondre (per exemple, quan s'exhumen de les fosses comunes les restes d'alguns d'aquells homes que van ser trets de casa seva, de nit o a trenc d'alba, per la gent de bé).
La gent de bé es defineix per exclusió. El que volia dir Feijóo és que el govern que presideix Sánchez és un govern que va a favor de feministes, transsexuals, catalans i més gent de mal viure, altrament denominada gentussa, o gentola. La gent de bé és la que no s'inclou en cap d'aquests grups indesitjables, que arriben a sumar, entre tots, aquells 26 milions de fills de puta que un general a la reserva va afirmar, fa un parell d'anys, que caldria afusellar per tal de restablir l'ordre a Espanya. Això significa molts d'indesitjables a lloure, ja es veu, i a l'actual govern d'Espanya, la dreta nacionalista l'acusa de treballar pels seus interessos (encara que no sigui així, sobretot pel que fa als catalans), més o menys com la mateixa dreta ja acusava del mateix el govern de la República.
L'antipolítica i el guerracivilisme més desbocats ressonaven en aquesta gent de bé que Feijóo invocava. Segurament va ser una relliscada, però tant se val: si és així, es tracta d'un lapsus revelador, que identifica els fonaments ideològics, i també morals, que fan tan natural l'entesa entre el PP i Vox (i Ciutadans, en cas que en quedi res després de les eleccions). Sentir parlar de gent de bé a segons qui, a Espanya, fa reviure la negror de la història encara recent. Aquest dijous, que torna a ser 23-F, és bon dia per recordar-la.
