La gàbia de grills i la insolació
Mentre es van perfeccionant les diverses i infinites cortines de fum, la crua realitat continua indicant que tot pot anar a pitjor! No pretenc ser catastrofista amb les meves paraules, senzillament m'interessa la realitat que es viu dia a dia. Aquesta gran realitat que es pretén tapar, acuradament, amb tant de cant de grills i el que succeeix en “el més enllà” de la nostra quotidianitat!
Mentre es manifesta un entusiasme eufòric amb la gran oferta laboral que tenim avui dia a les Balears, s'obvien les dificultats reals del dia a dia, i a més, i malgrat la nostra voluntat, hem d'aguantar les batusses, venjances, ajustos de comptes de la classe política que se suposa que ha de vetllar pels interessos de la ciutadania. Les guerrilles mediàtiques de tots ells, els uns contra els altres, no són més que el reflex de la seva profunda irresponsabilitat envers la ciutadania, així que la política en mans d'algunes persones s'ha convertit en una arma d'ajustos de comptes d'assumptes personals. Així que la política, en comptes de servir les persones, se serveix de les persones, com bé va dir l'escriptor suís Louis Dumur: “La política és l'art de servir-se de les persones fent-los creure que se'ls serveix a ells”.
D'altra banda, i mentre es parla del boom de contractacions indefinides a les Balears com si això fos degut a la voluntat pròpia de les empreses que contracten, no hem d'oblidar que la llei hi obliga. Se celebren les estadístiques i s'obvia l'altra realitat, i és que encara estam lluny d'aconseguir i afermar el dret bàsic de la majoria de treballadors i treballadores que no tenen més remei que aguantar les condicions laborals que no figuren en cap contracte i que són: llargues jornades laborals, períodes de prova de 12 mesos, salaris precaris tant en empreses privades com en entitats del tercer sector, entitats que existeixen gràcies als diners públics, que se suposa que han de liderar el canvi social en les seves diferents facetes i predicar amb l'exemple. Seguim, malgrat totes les reformes i les bones intencions, amb l'altra realitat que no figura enlloc i tampoc surt en els principals titulars. Hem de dir que tot va bé i tot ha millorat per alimentar més cortines de fum, a pesar que només han canviat les formes per complir amb les felices estadístiques que exigeixen les agendes universals com l'agenda 2030. La veritat és que no som més que pura estadística, classificats, segmentats, numerats; no som més que expedients buits de la nostra pròpia existència!
La crua realitat de les persones és el que passarà després d'aquest boom d'ocupació i que acabarà amb la temporada turística. Seguirem sense una veritable solució al problema de l'habitatge, sense tenir un treball en condicions dignes, salaris dignes que corresponen als esforços que exerceixen les persones, poder viure plenament, encara que a estones, en comptes de viure solament per pagar rebuts i més rebuts. La crua realitat també és el que reflecteix l'article d'El País de dia 25 juny sobre la inflació que amenaça la convivència de les comunitats de veïns segons el qual “hi ha edificis que han aturat l'ascensor”, la inflació té conseqüència directes sobre la neteja de zones comunes, crea discussions sobre quan encendre la caldera i ciutadans que en plena onada de calor ni s'atreveixen a refrescar-se amb una mica d'aire condicionat perquè la factura de la companyia subministradora els pot ofegar econòmicament.
Mentre sofrim els efectes d'insolació, els grills no cessen de cantar i cadascun amb el seu cant embriagat amb un ego desmesurat i profunda irresponsabilitat cap a totes aquelles persones que els han votat i van confiar en les seves paraules… Encertades són les paraules que ens va deixar Nikita Khrusxov: “Els polítics sempre fan el mateix: prometen construir un pont encara que no hi hagi riu”!
Estrenam estiu, que tinguem un feliç deliri d'insolació!
Malika Kathir és filòloga
