No s'hi fa res, però no es pot dir que no sigui més o manco freqüent el debat sobre els polítics que són com funcionaris. De tant en tant es posa el tema sobre la taula i es dubta de l'eficàcia dels que coneixem com a funcionaris de la política, que s'hi estan tant com se'ls permet perquè es veu que el poder t'enganxa més que el Super Glue-3 o, en molts dels casos, perquè saben ben cert que si en surten passaran fred. També per evitar la buidor d'estómac s'inventaren les portes giratòries. Ni en uns casos ni en els altres, no cal escriure noms.
Del que no se sent a parlar és dels funcionaris que són polítics, un debat que seria almenys tan necessari com el que acab d'esmentar. Dissabte us en parlava a l'article 'Les trampes de l'Administració', en referència al funcionari que, després d'haver tingut un càrrec polític la legislatura passada, està entorpint tant com pot i més la decisió de la majoria política actual d'esbucar el monòlit de la Feixina.
Ara ja parlant en general, tothom coneix el nom i els llinatges de més d'un i més de dos funcionaris, familiars, amics d'un amic o companys de feina que han accedit a plaça i sou públics a través d'un partit o d'un altre. Els casos de corrupció que s'han destapat en els darrers anys ens han fet veure a bastament la dimensió d'aquestes relacions que solen dur implícit un deure de fidelitat tan llarg com la pròpia vida laboral. A una, què voleu que us digui, li sembla que aquests casos haurien de ser revisats, perquè qui ha obtingut plaça pública irregularment no hauria de gaudir d'una amnistia no decretada.
Tan o més greu que això són els casos d'aquells funcionaris que un moment donat han decidit exercir el seu dret a acceptar un càrrec polític. No són tots els casos, ni molt manco, però aquells que en recuperar la seva plaça tenen el poder de continuar fent política i boicotejar tot allò que promouen els que ells consideren de l'oposició, aquests haurien de passar una quarantena. Hem de pensar que entre els empleats públics que deuen la seva plaça a qualque partit i els que la tenien però continuen exercint un poder polític tota vegada perdut el seu càrrec temporal, l'Administració està forçada a anar amb un ralentí tan baix que la maquinària està més vegades aturada que en marxa.
Escric això sabent que a ningú no li interessa regular aquest tema. Almanco, aquí ho deix.