Foragitar l'amenaça en acció exterior
El passat dimecres 7 de maig el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de creació del cos d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, un cos funcionarial especialitzat en relacions internacionals que, tot i tenir cobertura estatutària, no s’havia arribat a crear.
En uns moments en què sembla que tota la política passa per Madrid, és important continuar amb el desplegament de les competències de la Generalitat i amb el reforç de la institució. Perquè els qui defensem la plena sobirania de Catalunya tenim molt clar que la Generalitat és peça fonamental, és la institució pròpia que històricament representa la sobirania catalana, la que va sobreviure a l’exili durant la dictadura franquista i que va ser reinstaurada durant la transició, reprenent i reconeixent-li tot el seu llegat històric. No va ser fàcil en aquell moment, ni ha estat fàcil defensar-la, ni fer-la créixer des d’aleshores.
En els darrers anys l’acció exterior de la Generalitat ha estat durament atacada. L’excusa ha estat l’independentisme. S’ha utilitzat tota l’estratègia de criminalització i persecució judicial contra aquest moviment per escometre contra els servidors públics que hi han treballat en els darrers anys. S’ha fet des d’espais de representació democràtica i institucional, Tribunal de Comptes, jutjats i totes les tribunes mediàtiques que s’hi han prestat. Amb una finalitat ben clara, la de minvar la capacitat de la màxima institució del país d’exercir aquesta competència i de continuar guanyant capacitat de relació a escala internacional. Perquè l’objectiu final de l’atac no eren els independentistes només, sinó la mateixa Generalitat i tot el que representa.
Amb la creació d’aquest cos funcionarial especialitzat en relacions internacionals, que dependrà del departament competent en acció exterior, però que serà present en tots els àmbits de govern que despleguen relacions internacionals, es fa un pas endavant importantíssim.
Des d’un punt de vista polític, s’acaba amb l’estratègia de pretendre negar i criminalitzar l’acció diplomàtica que la Generalitat ha anat construint al llarg dels anys, especialment des de la incorporació a la Unió Europea, pel que fa a relacions i cooperacions econòmiques, culturals i institucionals per al conjunt del país. Perquè no només es reconeix aquesta acció diplomàtica, sinó que el fet de disposar d’un cos especialitzat reforça la institució també a ulls de les nostres contraparts i socis al món.
Des d’un punt de vista institucional, tenir un cos especialitzat permet a la Generalitat retenir i atraure talent, i acumular tot el coneixement que una competència tan sensible com les relacions internacionals requereix, donant continuïtat i estabilitat per construir confiances. I això no només reforça el prestigi i la credibilitat de la institució a ulls dels altres governs i actors internacionals, sinó que també garanteix un millor acompanyament i servei al conjunt de la ciutadania catalana en la defensa i promoció dels seus interessos. Perquè aquest cos permetrà consolidar i millorar l’acompanyament en la internacionalització de les empreses, del món de la cultura o del món local, i alhora en l’atracció de projectes i inversions a Catalunya. Un cos d’acció exterior al servei del bé comú.
I des del punt vista professional, aquesta llei permet donar totes les garanties als treballadors públics que despleguin les competències de la Generalitat i foragitar l’amenaça que durant els darrers anys ha planat sobre els professionals que s’hi han dedicat. Perquè, deixem-ho clar, van aconseguir que s’instal·lessin temors i desconfiances. I sí, aquesta inseguretat anava en detriment del bon desenvolupament professional i fins i tot en contra de la retenció i atracció de talent. I això no és bo per a ningú i és inacceptable des d’un punt de vista democràtic. La llei proporciona seguretat i garanties perquè cap servidor públic d’acció exterior torni a sentir-se amenaçat. A més, estableix tot el sistema d’accés per torn lliure i per promoció interna, amb les garanties de funció pública i les especificitats que requereix el cos, i de manera que es reconeguin els mèrits dels treballadors que hagin treballat en acció exterior des de Barcelona o des de les delegacions.
En definitiva, la creació del cos d’acció exterior ha de ser un estímul per fer més i millors relacions internacionals, fomentant la professionalització i el talent, millorant la credibilitat i la reputació de la institució. Perquè si la Generalitat de Catalunya és més present i reconeguda arreu del món, el conjunt del país hi guanya.