Focs universals

“Es temps inventa àtoms de colorins, i s'univers és una festa”. I és que, potser no ho podem veure a simple vista, però l’univers està constantment mobilitzat i 'de gresca', com una nit d’estiu: revetla i focs artificials.

Fa temps que els científics astronòmics són capaços d’observar el moment en què un forat negre es creua en l’òrbita d’una estrella i la desintegra completament –forats negres supermassius en galàxies molt, molt llunyanes. Aquests fenòmens produeixen una quantitat de llum brillant enorme. Fa poques setmanes, però, un equip d’astrònoms va anunciar la detecció d’una de les explosions més grans mai observades.

Aquestes explosions –anomenades Tidal Disruption Events– són diverses vegades més brillants que una supernova clàssica, i aquesta alliberació de llum és molt interessant a l'hora d’estudiar forats negres (ja sabeu: si no hi ha llum, és difícil veure què passa…). La nova fita –vista des de l’observatori espacial Gaia, operat per l’Agència Europea Espacial– ha estat categoritzada de fins a deu vegades més brillant que les observacions anteriors d’aquests fenòmens. De fet, el fenomen ha estat catalogat d’Extreme Nuclear Transients, inaugurant una nova classe de fenòmens astronòmics transitoris.

Per tal d’observar millor i de manera més freqüent aquests fenòmens, un altre projecte astronòmic agafa embranzida: l’Observatori Vera C. Rubin, situat a 2.647 metres d’altura al Cerro Pachón de Xile. Si tot va com està previst, començarà a operar aquest estiu. El seu objectiu és ambiciós: observar i cartografiar tot el cel visible cada poques nits, durant una dècada. Una mena de pel·lícula accelerada de l’univers, que ens mostrarà tot el que canvia allà dalt. A més, l’observatori podrà emetre fins a 8 milions d’alertes en temps real cada nit sobre esdeveniments transitoris –com ara estrelles que esclaten i asteroides– revolucionant l’estudi astronòmic del temps i de grans escales.

Quan mirem galàxies llunyanes, el que veiem no és el present, sinó el seu passat. Amb la càmera digital més gran del món –de 3.200 megapíxels; tan gran que cada imatge ocuparia centenars de pantalles en alta definició–, el Rubin ens permetrà veure tant l’immediat com l’ancestral. El telescopi observarà en longituds d’ona del vermell tot el cel del sud cada 3 o 4 nits durant una dècada, capturant unes 800 exposicions per regió del cel. Els vuit consorcis científics implicats en l’anàlisi de dades generades pel telescopi Rubin estudiaran des de mapes de matèria fosca fins a objectes propers a la Terra.

Com deia Carl Sagan, “som una manera perquè l’univers es conegui a si mateix”. L’univers no és només immens, sinó viu, actiu, dinàmic. Lluny de ser un decorat silenciós, està ple d’explosions, col·lisions i renaixements.