Un cartell, un lema en forma de hashtag: #FinsAquíHemArribat. Aturem la massificació turística; comptes de Twitter i Facebook, una cadena que s’ha posat en marxa. La convocatòria és el proper 23 de setembre. Mallorca sortirà al carrer a dir ‘prou’. Contra la saturació, que des d’aquesta setmana sabem que no només és culpa del lloguer vacacional. Fa més d’un any que ho deim en aquesta secció; fa molt més que ho diuen alguns sindicats, les cambreres de pis, experts com Rafel Borràs, ecologistes de sensibilitats diverses... Tot un exconseller de Turisme, Celestí Alomar, qui assegura que els hotelers fiquen als seus establiments 70.000 turistes més del que declaren.
Vicepresidència s’hi ha posat tard, però s’hi ha posat, i cal reconèixer-ho. Una quarantena de locals inspeccionats i a més del 70 per cent hi havia sobreocupació. Demolidor. Sobreocupació implica més explotació laboral, implica frau a l’hora de pagar l’ecotaxa, implica manipular les estadístiques i, en conseqüència, estafar-nos a tots.
La manifestació del 23-S no necessàriament ha de ser contra ningú en concret, i a la vegada ha de ser contra tots aquests estafadors. Contra les polítiques tèbies, contra els pirates, contra els que miren cap a un altre costat, contra Madrid, que no té ni punyetera idea del que ens hi jugam de veritat els pròxims anys. Contra els que permeten que els turistes s’engatin com a porcs abans d’arribar a les Illes, contra els que donen barra lliure i paquets a 300 euros la setmana a costa dels salaris dels cambrers i les dones de la neteja. Contra aquells que emparen els anteriors amb el mantra, absurd, de la mà que ens dona de menjar. Contra tots els que han venut el país en una campanya de rebaixes permanent.
Biel Company se’n va a València per participar en la interparlamentària del PP i dedica més temps a parlar d’independentisme i del “virus nacionalista” que amenaça les Illes que d’un finançament just per al nostre país. El pròxim president del Govern, llevat que els seus mateixos ho evitin, lluitarà per allò que ens pertoca quan Rajoy deixi la Moncloa, la qual cosa, observant l’oposició que tenim, és possible que no passi durant els pròxims deu anys.
Des de la perspectiva que dona el temps, celebrem l’actuació dels Mossos d’Esquadra els dies posteriors a l’atemptat de Barcelona i la coronació de Josep Lluís Trapero. La manera de fer i de comunicar de la policia catalana no admet comparació amb les forces i els cossos de seguretat espanyols. I un pic dit això, recordam el passat, massa recent i fosc, d’aquests mateixos mossos. No han estat lliures dels excessos de qualsevol institució armada ni de les ordres de polítics ridículs com Felip Puig. Ho deim per allò de la memòria a curt termini i les idealitzacions cuinades en microones.
La bulla col·lectiva treu el pitjor d’una societat primitiva en essència. Aquest estiu sortim a agressió sexual per festa patronal multitudinària.
Per ventura el més alarmant és que en la majoria de casos els animals que agredeixen són joves, de vegades escandalosament joves.
Mentre ens demanam què és el que falla, moltes dones continuen anant de bauxa i concerts amb por. I això a la Mallorca presumptament matriarcal que alguns intenten vendre’ns. Colpidor.
PD: ARCA s’alia amb un misser de reconegut prestigi, càrrec de confiança de diferents governs del Partit Popular, per salvar la pedra de la Feixina d’una demolició per la via ràpida. Estranys companys de viatge... o per ventura no tan estranys. #SaFeixinaSíQueTomba