A Eivissa, un punt de trobada l'any 1932, els primers a arribar varen ser alguns alemanys que havien fet estudis de romanística a la dècada dels anys 20 i “cercaven” paraules en l’àmbit lingüístic del català. Aviat els atreu quelcom més que la llengua: l’arquitectura popular, la llum, els contrastos del paisatge, les persones.
La producció literària de W. B. en aquest període és important. L’any 1936 es publicarà a París el seu assaig ‘El narrador’, una part del qual va néixer a Eivissa, també en un viatge en el vaixell que l’havia de dur a la coneixença d’un capità: “quien no se aburre no sabe narrar” (pàg. 47).
W.B. viu a Eivissa moments de gran fragilitat emocional, física i material. Malgrat tot, el 6 de febrer de 1935 escriu a un amic:
“A medida que se va alejando, el primer periodo del exilio en Ibiza adquiere un brillo especial” (pàg. 208).
Sempre combinà els escrits per encàrrec amb la correspondència i els projectes literaris propis, i utilitzà la màquina d’escriure per a aquests treballs, dels quals pretenia treure un profit: “la mano y la pluma para objetivos importantes”.
A la segona estada, el 1933, Eivissa inicia un breu període de transformació, i persones com Don Rosselló, un home culte i ric, veuen la possibilitat d’assolir el progrés per mitjà del turisme. Comencen els canvis. Sant Antoni viu una transformació que es produeix a un ritme de vertigen.
El paisatge humà també es transforma per moments, s’arriba a desconèixer la identitat del veí a les colònies d’estrangers… Tot plegat, veu el seu final amb l’esclat de la Guerra Civil:
“Como había pronosticado W.B., toda aquella ‘soberbia de tenderos y veraneantes’ se vino abajo”.
L’illa torna als costums ancestrals, a l’austeritat, al paisatge intacte. A partir dels anys 50 comencen a arribar nous viatgers, que troben un indret on és possible refer-se de les ferides i cercar una existència idealitzada.
Vicente Valero acaba la seva obra dient: “El autor de este libro se reconoce deudor de aquel encuentro”. Fa referència a la trobada casual en un carrer de Berlín de Felix Noeggerath i W.B. a l’hivern del 1932, en què el filòsof va ser convidat pel pare de Jaume ‘el pagès alemany’ a visitar l’illa.
Com en altres ocasions, Valero ens commou i trasbalsa. La profunditat, la bellesa, el rigor documental... Tenim a les mans una obra molt important, que no podem deixar de recomanar.
Fitxa del llibre:
'Experiencia y pobreza. Walter Benjamin en Ibiza'
Vicente Valero
Editorial Periférica
223 pàg
18 euros