Exigir explicacions

Les causes tècniques de l'apagada no sabem quan les coneixerem; les conseqüències polítiques sí que les vam constatar des del primer moment. Sens dubte el Partit Popular té autoritat per exigir explicacions immediates a Sánchez, perquè quan han governat ells, davant dels fets importants mai han faltat explicacions. Així, molts encara recordem la pedagogia de Rajoy i els filets de plastilina, a la crisi del Prestige. Quan Espanya va entrar en una guerra il·legal contra l'Iraq, Aznar va demanar amb èmfasi que l'havíem de creure, que aquell país posseïa armes de destrucció massiva que calia interceptar. Quan es van patir les conseqüències de la participació d'Espanya en aquella invasió, el mateix Aznar tot d'una va donar explicacions: els atemptats de l'11-M els havia comès ETA. Quan els familiars dels soldats morts a la tragèdia del Iak-42 demanaven la repatriació dels cossos, se'ls va respondre amb diligència: van arreplegar trossos de cadàvers i els van transportar fins a Espanya, tots mesclats en taüts sorpresa. Quan més de dos milions de catalans van votar que volien la independència, l'explicació va ser que els havien adoctrinat TV3 i l'escola pública. Recentment, quan a Ayuso se li ha retret que els seus protocols anticovid (coneguts com a protocols de la vergonya) van causar la mort de 7.241 ancians als geriàtrics de Madrid, també va tenir una explicació: s'haurien mort. De manera que al PP, una altra cosa per ventura no, però no se'l pot acusar de deixar els ciutadans dejuns d'explicacions. Potser sí que se'ls pot aclarir que desinformar, una paraula que ara els peperos usen a tort i a dret, no és no donar explicacions, sinó donar-les sabent que són falses. 

Per una altra banda, és bon moment per recordar les polítiques de privatització del sector elèctric que en el seu moment també van impulsar amb entusiasme els governs del PP. Hi van destacar el ministre d'Indústria i Energia amb Rajoy, José Manuel Soria, que va resultar ser un nom important a les llistes dels papers de Panamà, i abans el ja molt esmentat José María Aznar, que el dia d'avui encara és assessor extern per a Iberoamèrica d'Endesa, l'empresa que fou privatitzada durant la seva presidència. És bon moment per recordar que Red Eléctrica Española també és una empresa privada, i que aquest dilluns, quan multituds de turistes deambulaven com ànimes en pena pels carrers de les ciutats sense llum, i tothom encreuava els dits demanant per dins que no fos el pitjor, allò que aguantava funcionant eren els serveis públics: escoles i hospitals. I mitjans de comunicació. Les coses que no fallen, o que, quan fallen, vol dir que estem fotuts de debò. A la pana ibèrica de dilluns, des del començament s'apuntaven dues línies d'investigació: la glamurosa del ciberatac digital, o la casposa i més habitual del caos de desídia i abandonament, que deia el tango. Tot indica que va guanyar el tango. Mentrestant, és bo i és oportú que l'oposició exigeixi explicacions al govern, només faltaria. Llàstima, això sí, que ens coneguem de fa tant de temps.