Quan els exàmens són un drama

Ara que s’han acabat els exàmens de la selectivitat, deixo aquí el comentari d’una professora que ahir va acompanyar els seus alumnes a la prova: “L’examen de mates ha sigut un drama, la meitat n'han sortit plorant. Per no parlar del fet que deu fer dies que dormen malament i s’alimenten de cafè o de Monsters, però és que en general qualsevol contrarietat els és un drama”. 

Aquesta observació és un retrat parcial i no vol ser, de cap manera, una causa general contra els joves, que, d’altra banda, es giraria immediatament contra nosaltres, els adults, com a responsables de la seva educació. Però la rectificació mateixa del Govern, hores abans dels exàmens, sobre si les faltes d’ortografia comptaven o no comptaven és prou eloqüent, i no ja sobre el fet que hagi baixat el nivell, sinó sobre el fet que faci anys que sapiguem que no anem bé i ens costi tant rectificar.

La vida espera aquests nois i noies, i el mercat de treball també. A la Trobada Empresarial al Pirineu, que s’ha celebrat a la Seu d’Urgell, pregunten als assistents qui té previst contractar treballadors els pròxims mesos i s’aixequen ben bé la meitat de les mans. Pregunten qui té dificultat per trobar gent preparada, i s’aixequen gairebé totes les mans.

Estar preparat és una suma d’aptitud (les notes) i d’actitud (les ganes). La segona es pot treballar de ben petits amb la primera, a còpia d'anar consolidant els petits èxits escolars de cada dia, que fan créixer l’autoestima i enforteixen la seguretat personal de cara al futur. Per això el comentari final de la professora és demolidor: “També penso que no es deuen sentir prou preparats. Molts saben que se’ls ha aprovat amb una màniga ampla que potser no toca”. Sentir-ho fa mal.