05/04/2022

Europa davant l'enemic exterior rus i l'enemic interior hongarès

5 min
Viktor Orbán saluda els assistents a la festa amb què el seu partit, Fidesz, celebrava la victòria a les eleccions de diumenge 3 d'abril.

Aquest diumenge a la nit vaig ser al centre de Budapest, entre una multitud desconsolada i morta de fred, escoltant el líder de l'oposició hongaresa, Péter Márki-Zay, que reconeixia la seva derrota a les eleccions generals. I mentre ell parlava, el Twitter del mòbil se m’omplia d'imatges de civils ucraïnesos assassinats a la ciutat de Butxa. Alguns tenien les mans lligades a l'esquena. A terra, al costat d'una dona assassinada, es veia un clauer del qual penjaven les estrelles grogues sobre fons blau de la bandera europea. Els horrors d’Ucraïna són, sens dubte, molt pitjors que les desgràcies d’Hongria, però entre uns i altres hi ha una connexió inevitable.

L’amarga ironia és que, en el mateix moment que ens assabentem d'algunes de les pitjors atrocitats perpetrades en aquesta terrible guerra del president rus contra Ucraïna, l'aliat més estret de Putin a la UE i primer ministre hongarès, Viktor Orbán, surt reelegit en part perquè n’ha sabut treure un rèdit polític. A més d'aprofitar tots els avantatges que ha incorporat a un sistema polític fraudulent –com ara la manipulació de les circumscripcions electorals i un control aclaparador dels mitjans de comunicació–, Orbán ha guanyat perquè ha dit als hongaresos que els mantindrà fora d'aquesta guerra, i que la factura de la calefacció es mantindrà baixa gràcies als seus grans acords amb Putin sobre el gas.

En el discurs en què es va declarar guanyador, el dirigent hongarès va enumerar els “opositors” a qui ha derrotat: els mitjans internacionals, els buròcrates de Brussel·les i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que l'ha criticat amb ferocitat perquè Orbán s’ha oposat al subministrament d’armes i a les sancions que Ucraïna necessita desesperadament. Així doncs, ell mateix ens diu exactament qui són els seus enemics, i el seu amic Putin s'ha afanyat a felicitar-lo per la seva històrica victòria.

Si hagués guanyat la coalició opositora hongaresa, formada per sis partits i liderada per Péter Márki-Zay, Hongria s'hauria convertit en un ferm aliat occidental contra l'agressió russa, com han fet altres països centreeuropeus; per exemple, Polònia i la República Txeca. “Russos, torneu a casa vostra!”, corejaven uns joves al final d'aquella trobada desconsolada i fúnebre de l'oposició a Budapest, recordant un eslògan de l'època de la invasió d'Hongria pels soviètics el 1956. Caminant després a mitjanit per una plaça dels Herois deserta, vaig recordar que en aquell mateix lloc vaig sentir, el juny del 1989, el mateix Orbán, un jove d'aparença idealista, demanant la retirada de les tropes soviètiques d'Hongria. I ara aquest cínic carregat d’anys es nega categòricament a permetre que l’armament subministrat per Occident travessi Hongria per ajudar l'exèrcit ucraïnès a enviar els russos a casa seva. M’agradaria saber què veu quan es mira al mirall.

Un govern format per l’actual l'oposició també s'hauria incorporat a la Fiscalia Europea, cosa que hauria obert la porta a perseguir la corrupció força documentada que s’ha produït en l'ús dels fons de la UE. Aquest govern hauria expulsat el Banc Internacional d'Inversions, que, segons l'oposició, està molt lligat al règim de Putin. I hauria posat en marxa el difícil procés de tornar a convertir Hongria en una autèntica democràcia liberal.

Manifestació contra la guerra d'Ucraïna a Budapest, Hongria, el dissabte 2 d'abril.

Resulta, però, que Fidesz, el partit d'Orbán, ha tornat a aconseguir una supermajoria de dos terços, gràcies a la qual podran canviar la constitució com els doni la gana. Per moltes promeses mel·líflues que faci a Brussel·les o Washington, Fidesz continuarà consolidant el que els politòlegs descriuen com un règim autoritari electoral. El sistema polític d'Hongria s'assembla ara al de Sèrbia –que no és membre de la UE i on aquest cap de setmana hem vist també la victòria d'un altre nacionalista autoritari, el president Aleksandar Vucic– més que no pas al de democràcies com França o Portugal. Orbán i Vucic són estrets aliats.

L’oposició ha comès importants errors. Els sis partits no estaven prou units i salta a la vista que el candidat no ha sabut convèncer l'electorat de fora de Budapest. En conjunt, l'oposició en realitat ha perdut vots, tot i guanyar en algunes circumscripcions uninominals de la capital. Però en aquestes eleccions no hi ha hagut ni un pam de net.

A tot arreu on he anat aquests últims cinc dies he vist carrers i vagons de metro literalment coberts de cartells pagats pel govern, que presentaven una imatge paternal de Viktor Orbán al costat de l'eslògan “Protegim la pau i la seguretat d'Hongria”. En un altre cartell també omnipresent es veia una mare jove i un nen amb l’eslògan “Protegim els nens”. Era l’anunci del referèndum governamental que s’ha fet coincidint amb les eleccions, amb preguntes com ara “¿Està a favor que es promogui la teràpia de reassignació de sexe per a menors d'edat?”. (En aquest referèndum no s’ha arribat al quòrum necessari del 50% de vots vàlids.) Els mitjans estatals han difós incansablement un relat pro Orbán, com és habitual des de fa més d'una dècada, i fins i tot han dedicat un temps a culpar els ucraïnesos de la guerra d'Ucraïna. Márki-Zay només va disposar de cinc minuts a la televisió estatal per explicar el programa de l'oposició. Facebook estava inundat de publicitat pagada favorable al règim, en consonància amb la menyspreable trajectòria d’aquesta plataforma, que ajuda els enemics de la democràcia liberal a canvi del vil lucre.

Però ara, després de malbaratar grans quantitats de diners en rebaixes fiscals i prestacions socials per guanyar les eleccions, el govern d'Orbán necessita fons europeus per tapar el gran forat de les seves finances. Si la UE no està disposada a admetre un estat autoritari entre els seus membres, ha d’imposar ja d’una vegada unes condicions estrictes per a les transferències de fons europeus, que durant molt de temps han sigut una de les principals fonts del poder d'Orbán. Això vol dir que s’han de continuar retenint les subvencions i els crèdits per a la recuperació de la pandèmia, perquè un règim que en el fons es basa en l'ús corrupte dels diners de la UE no pot garantir cap mena de transparència. També vol dir que s’ha d’activar finalment el mecanisme de condicionalitat dels fons al respecte a l'estat de dret, que podria impedir la sortida d’elevades sumes del pressupost ordinari de la UE. (I no caigueu en la trampa d’entregar un munt de diners a Hongria per als refugiats ucraïnesos, perquè de fet ja s'han traslladat a altres països).

Perquè aquest és precisament el problema. Davant d’aquestes últimes proves del comportament bàrbar de les tropes russes a Ucraïna, Europa ha d’imposar noves sancions a Putin. Quan, el mes passat, Orbán va tornar de les cimeres paral·leles de l'OTAN i la UE a Brussel·les, el seu govern va enviar un correu electrònic als hongaresos que s'havien registrat per posar-se la vacuna del covid; en aquest correu els informava que calia "defensar els interessos d'Hongria contra les propostes que s’havien inclòs a l'agenda de les cimeres”. Deia que el seu govern mai permetria que les armes subministrades a Ucraïna passessin per Hongria, ni que s'imposessin sancions al 85% del gas i al 64% del petroli que el país importa de Rússia. En resposta a les atrocitats de Butxa, diversos dirigents de la UE, com el president francès Emmanuel Macron, demanen ara més sancions, també sobre el petroli rus. Els autodenominats “realistes” potser adduiran que Brussel·les ha de mantenir una actitud conciliadora amb Hongria perquè Orbán no es despengi d'un front comú sobre Ucraïna.

Ara Europa hauria d’aplicar mà dura contra l'enemic exterior rus i alhora contra l'enemic interior hongarès. Però pot fer-ho? ¿Pot fer les dues coses alhora? Vet aquí un altre dilema que aquest cap de setmana fosc i depriment ha plantejat a una Europa profundament consternada.

stats