03/03/2023

Esvorancs i voltors

Juliette és nom de cançó, i Dire Straits i Lou Reed tenen tonades memorables sobre la història de Romeu i Julieta (que en anglès, efectivament, es diuen Romeo and Juliet). També un grup de rock prou llegendari, els Platero y Tú, de Bilbao, tenen un tema dedicat a una Juliette més equívoca: “Juliette, oh Juliette / Yo sé que te llamas Andrés”. Són cançons que a molts ens han vingut inevitablement a la memòria aquests dies, mentre la borrasca Juliette passava per damunt les Balears i deixava un cert rastre destructiu. Especialment a les Avingudes de Palma, on ha obert dos foradots (o esvorancs, o esfondraments) que fins i tot han posat al descobert un tros de murada renaixentista. A la serra de Tramuntana, a banda dels que hi varen quedar retinguts, hi ha hagut uns talls de llum espantosos que han durat almenys fins divendres. Per si això no fos poc, els afectats per la falta de subministrament elèctric (i d'explicacions, i de responsabilitat per part de la companyia) havien d'aguantar els desenfeinats que acudien a veure la neu i els estralls de la tempesta. Menció a part mereix el batle d'Alaró, Llorenç Perelló, que, endut per la vocació de servei públic, no va dubtar a anar allà on més falta feia la seva presència: a dalt del Castell d'Alaró, on va quedar incomunicat però va poder gaudir “de l'espectacle”, segons les seves pròpies paraules. Un comportament sens dubte mereixedor d'aplaudiment i encomi.

Els esfondraments de Ciutat i les cases a les fosques de la Serra ja han donat tot el repertori de metàfores que podien oferir, de manera que ens abstindrem d'abundar-hi. La vida continua fins a la propera borrasca, i ara el que compta és que s'anuncia una temporada turística excel·lent, fins i tot millor que la de l'any passat, que tots recordam amb una estima particular. Fins i tot la petita i mitjana empresa es felicita que les reserves vagin tan bé, perquè el petit comerciant se sent solidari amb l'hoteler, que no defalleix en el seu objectiu de posar un plat calent a la taula de cada ciutadà de les Balears cada dia.

Cargando
No hay anuncios

Parlant de les Balears: hem celebrat el Dia de les Ídem, i és una alegria sincera que les Medalles d'Or que concedeix el Govern balear hagin anat enguany al cineasta Agustí Villaronga (per desgràcia, a títol pòstum) i als escriptors Antònia Vicens i Gabriel Janer Manila. En aquest cas, el guardó ens honora tant o més als que som conciutadans seus, persones que representen la intel·ligència i la dignitat com a idees força. Just als antípodes d'algú com Idoia Ribas, de Vox, que sosté que l'Estatut de les Balears no ha aportat cap benefici i, en canvi, “ha imposat una cultura externa a la de la nostra regió”. A ella i a tot el personal que pastura dins el seu partidutxo la cultura els és ben externa, això segur. Però no poden dir que l'Estatut no els hagi reportat beneficis, perquè els ha permès ser diputats (hi fa molt bon estar) d'un Parlament dins el qual no hi fan res, tret de dir que s'hauria d'abolir. Per poc que en tinguin ocasió, convé recordar que és amb aquesta gent amb qui fa comptes governar el PP (tampoc no tenen la possibilitat d'arribar a acords ni aliances amb ningú pus).

Finalment, hi ha qui celebra que la immobiliària estatunidenca The Agency s'instal·li també a Mallorca, concretament a Portals. No hi ha, però, motiu per a cap somriure: aquests no venen aquí a produir res, a crear res. Només han sentit olor de doblers i venen a endur-se'n la part que puguin arreplegar, abans que s'acabi la festa. Se'n solen dir voltors, però almenys els voltors tenen un vol majestuós. Aquests terregen de la manera més sòrdida.