Energètics del Vedrà
L’ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, a Eivissa, ha tancat els accessos al mirador del Vedrà per protegir l’entorn i un jaciment púnic. Posen veda al parc temàtic de turistes que s’organitzen a les xarxes socials perquè els retornin la seva part del paradís. Són els carrinclons a qui els són igual les restes arqueològiques o el descans dels veïns perquè creuen que gaudir d’una posta de sol és un dret que els connecta amb l’univers o ves a saber quina estupidesa. En una d’aquestes publicacions, un grup de Facebook reclama justícia per a una parella que preparava allà mateix “uns mojitos de qualitat superior”, que eren la porta d’entrada a una “connexió espiritual” amb el lloc. “Podíem carregar-nos d’energia còsmica i preparar les nostres fotos per a Instagram amb la majestuositat del Vedrà de fons. Gràcies a ells, les nostres xarxes socials han estat font d’inspiració i enveja per a amics i familiars a l’estranger”, agraeixen els agreujats.
Han convertit la mesura municipal, lògica i tardana, en una lluita social per salvar el negoci d’una parella que cobra per begudes fetes sense control sanitari (les que es venen a les platges són plenes de matèria fecal), a preu d’or i, presumiblement, sense tributar un euro. Dubt que l’Ajuntament els hagués acreditat com a venedors de mojitos a postes de sol. “No poden anar-se’n d’Eivissa, del lloc on les seves xacres troben el balanç perfecte entre la mar, la brisa i la vibració de la terra”, afegeixen.
Ja que no podem quantificar el mal que han fet els energètics a les nostres vides, tota lluita per mantenir-los a retxa és poca. Les xacres no cotitzen ni alineen l’equilibri dels entorns naturals. I la vibració de la terra no solucionarà un problema derivat de l’egoisme i l’estupidesa humana. No necessitau beure mojitos amb una cinta al front com si fóssiu a Woodstock ni és un dret que pugueu fumar i ballar en un entorn natural saturat de cotxes ni complir el ridícul costum d’aplaudir una posta de sol com si fos un fet excepcional. No sé a qui se li va acudir mercantilitzar just aquest instant, tan arbitrari com el de començar el dia o el de les dues de l’horabaixa. L’univers no necessita muntanyetes de pedres a llocs increïbles com el cap de Barbaria ni les vostres etiquetes a Instagram. Sortiu inspirats i espirats de casa, alineats, i preneu-vos els mojitos a un bar o a ca vostra. I a veure si es pon el sol aviat entre la tribu dels energètics.