Guanyar-se la vida

Rebem una fotografia de ses gracioses majestats (mal m’està el dir-ho, això de gracioses). Felip i Letícia. Es veu que presidiran un congrés. Deixem de banda que, per alguna raó, a ella se la veu borrosa i a ell no, com si et volguessin recordar que la monarquia, esclar, és sexista. El congrés que presideixen i del qual formen el comitè d’honor s’anuncia com a Ganarse la vida; género y trabajo a través de los siglos. Manel, baixa.

L’article que avui els ofereixo s’hauria d’acabar aquí. Cap frase que jo pugui dir el millorarà. Ja està fet. Felip i Letícia presideixen un congrés sobre “guanyar-se la vida”. Punt. Què hi puc afegir? Que és coherent? Que m’agrada que donya Letícia, en tant que esposa, surti borrosa a la foto, mentre que ell, en tant que rei i sobirà, hi surt a tot color i en primer pla? Que potser l’emèrit podria participar en alguna ponència, explicant el drama que suposa que les amants emèrites t’escurin la butxaca?

Només puc, per tant, rematar una miqueta amb altres idees de congressos gloriosos que també podrien ser presidits per personatges tan cèlebres i adients. Penso, per exemple, que Don Vito Corleone, el Padrí, podria presidir, amb algun dels seus fills o socis, un congrés sobre “la importància de la família”. El Vaquilla, el famós delinqüent, seria apte per inaugurar el Saló de l’Automòbil. Amb gran finesa ens podria explicar a quins dels cotxes de l’exposició se li pot fer millor el pont. Paz Padilla, que actua aquests dies a Barcelona, seria idònia per inaugurar el Col·legi de Metges, i suposo que el Dioni, el famós lladre del furgó policial, que va acabar al Brasil, seria el perfecte candidat per dirigir el diari Economia Digital.