Emmanillar qui defensa la vida

Aquest és un article en defensa de la gent pro-vida. De la de veres, no dels fonamentalistes que culpabilitzen les dones de triar el seu propi destí. De les persones i col·lectius que hi posen el cos i la cara per defensar el bé comú: la terra, l’aigua, l’aire que respiram. La defensa d’una vida digna per a tothom, perquè és impossible viure bé si el teu veí o la teva veïna no té on caure morta, o un sostre que la protegeixi, com bé ens recorda Schopenhauer.

Tot el sistema que ens envolta està orientat al contrari: a extreure el màxim benefici del medi i de les persones, sense que importin gaire les conseqüències. El problema es redueix a “gestionar bé els fluxos”, com defensa la patronal, practicant l’absentisme d’una realitat que els residents cada cop aguantam menys. Aquest estiu està essent particularment sagnant. No sols perquè amb l’excusa de l’eclipsi tornarem a batre rècords de turistes i de pressió humana, sinó també perquè les multinacionals creuerístiques incompleixen les limitacions voluntàries de descàrrega de la marabunta gairebé cada setmana. Perquè les limitacions al cotxe són més anuncis que mesures efectives. Perquè com ha posat en evidència el Centre d’Investigacions sobre Desertificació, fins i tot la brisa marina està en perill d’extinció. Perquè el sistema elèctric està deixant milers de persones a lloure en plena onada de calor. Perquè les restriccions en el consum d’aigua ja afecten cada vegada més gent i més prest. Perquè és impossible arribar d’hora enlloc amb el cotxe, i també agafar el transport públic sense haver de pegar colzades amb els guiris.

Alguns hi veuran un altre “estiu normal”, però no ho és i els fets així ho mostren. Recordau que no fa gaires mesos, el Fòrum de la Societat Civil va desvetllar allò que molts denunciàvem i que l’Enquesta de Percepció dels Residents del mateix Govern confirmava: que una majoria ampla de la població exigeix limitar l’arribada de turistes, que encara més persones responsabilitzam el turisme de l’encariment de l’habitatge, i que el turisme genera també saturació i pressió sobre els serveis públics. A partir d’aquí, la resposta des del poder s’ha traduït a reforçar els mecanismes de propaganda i els de la repressió.

Com que la retòrica sobre la sostenibilitat era per ella mateixa insostenible, la ‘dreta moderada’ de la presidenta Prohens va començar a responsabilitzar la immigració de tots els mals de la nostra societat, quan les persones migrants són el resultat –i no la causa– dels problemes anteriors, i comparteixen i pateixen els mateixos problemes que la resta de la població, de manera fins i tot més intensa si voleu… Que si ara farem “política per als d’aquí”, que si “habitatge per als d’aquí”… Recordau que a Fitur fins i tot va renyar Escarrer perquè com se li ocorria al CEO de Melià donar una sortida laboral als joves arribats en pastera… 

En paral·lel, els mecanismes de repressió també s’han reforçat, partint de la jurisprudència generada per l’anomenat ‘cas Confetti’, quan el jutge va resoldre que esquitxar turistes amb aigua i confeti no era ni violència ni danys. En la mesura que l’acció directa de la ciutadania s’ha anat concretant en bloquejos simbòlics en els anys posteriors (accions contra jets privats a Eivissa, o contra creueristes, talls de vies d’accés de vehicles turístics com els buguis que destrossen espais naturals…), s’ha optat tant per aplicar una llei mordassa que fa temps que hauria d’estar derogada, amb efectes dissuasius, o s’ha apostat per noves normatives, com en el cas de l’Ordenança ‘Cívica’ de Palma, per criminalitzar ja no sols la protesta, sinó la pobresa i la precarietat induïdes pel mateix sistema: si no veiem caravanes ni assentaments, el problema de l’habitatge desapareix… Quin contrast amb la sobreocupació mercantil de l’espai públic per part dels negocis orientats al turisme!

El salt qualitatiu que ha significat la detenció de les dues joves de Santa Maria, amb l’atribució de pertinença a grup criminal, és d’una proporció injustificada i injustificable, que té tota la pinta d’haver-se cuinat en àmbits d’influència entre el poder econòmic i polític i les forces de seguretat. 

Bé, ara en tot cas ja ho sabem: ‘els d’aquí’ eren les agències immobiliàries estrangeres que han crescut aquests anys amb la complicitat, tot s’ha de dir, d’una part dels residents –perquè ja fa estona també que molts negocis de pobles com Santa Maria donen l’esquena als residents– que alimenten l’expulsió de qui no pot pagar allò que no està escrit per viure al seu poble, al seu barri, a la seva illa. Clar que s’han de posar límits al turisme i a l’especulació, però també hem de començar a veure malament l’avarícia, en lloc de naturalitzar-la per justificar-nos.

Però ara, sobretot, cal que la manifestació del 26-J sigui un èxit i recordar a l’establishment que pot emmanillar qui defensa la vida, però que no sols no ens faran callar, sinó que cada cop cridarem més fort.