Una dona madura

BarcelonaAquí teniu el rostre en gran format d'una dona aparentment jove exposada al món, com acostumen a exposar-se la maduresa i la vellesa: tèrboles i desenfocades. A punt de desaparèixer.

En l'imaginari col·lectiu, en el gruix d'imatges amb què se'ns bombardeja cada dia, la figura de la dona jove, esvelta i amb la pell llisa sembla ser l'únic model a seguir. Sembla que se'ns digui que un cop assolim els trenta anys no tenim res a fer. Passada la barrera dels quaranta tot es complica encara més, cosa que succeeix gràcies a la imposició de la mirada masculina, mirada que tenim interioritzada. També nosaltres, induïdes pel mandat social, hem alimentat l'hegemonia de l'home heterosexual i el més probable és que tot i que estem alerta ho seguim fent.

Si la situació afectés únicament l'embolcall que ens conté, la situació no seria tan greu, però els nostres cossos i els seus òrgans, allò que necessitem indispensablement per poder seguir vivint, no han sigut objecte d'estudi de la medicina de la manera en què ho han sigut els dels homes. Sabeu que els homes pateixen més atacs de cor, però que hi ha més morts de dones per aquest motiu?

Tornant a la imatge, m'agradaria afegir l'evidència que una dona jove està en construcció i sumar-hi que una dona madura o una que ha emprès el camí cap a la maduresa també ho estan. He volgut pintar una figura que es destrueix i es construeix al mateix temps, que muta, que busca entendre's i també veure's representada. Una dona que vol gaudir de cada etapa de la seva vida. Que vol que el seu cos sigui tingut en compte perquè la seva qualitat de vida sigui justa i digna. Una dona autònoma. Amb tares. Bella. Cansada de seguir amb el paper que ha de representar amb amabilitat per ser acceptada. Una dona amb un ull ferm i ben construït en l'aspecte gràfic que ja només pot veure's a través de la mirada pròpia.