El dol del PP pel papa, pura hipocresia
Si existeix la vida després de la mort, el papa Francesc deu estar rabiós de veure quanta gent se suma al dol per la seva desaparició de la Terra –la idea d’una vida després de la mort fa por, sobretot si te’n vas ben cansat d’aquesta i el que desitges és passar de tot. Si aplicam aquesta tesi absurda al nostre àmbit, l’escenificació que n’han fet els membres del Partit Popular ha resultat pintoresca i hipòcrita. Esper que ningú vingui ara amb la història que el dol és una cosa íntima i que cadascú el viu com considera. Des del moment que els polítics fan propaganda del seu dol, s’obre la veda per opinar.
Els representants del PP han recordat la figura de Francesc i ensenyaments que el papa els va transmetre, com “la necessitat de preservar els valors de l’humanisme cristià a la societat actual”. També han donat el condol “a les persones que varen trobar en ell una guia”. Han fet minuts de silenci, han decretat dies de dol... Tot menys reflexionar i fer autocrítica.
No es pot lloar la figura de Francesc sense donar acollida als migrants que cerquen una vida millor lluny del seu país. Apreciar la figura del papa és incompatible amb el rebuig als menors migrants, que mereixen un tracte digne i no un cop de porta a la cara.
No es pot estar de dol per la mort de Francesc sense oferir resistència a l’extrema dreta. Ha estat un papa que ha qüestionat les idees d’ultradreta, odiat per la ultradreta. Com casen les lloes d’un Govern que se sustenta precisament en un partit com Vox?
No es pot reflexionar sobre l’ensenyament de Francesc sense pensar en els més pobres. “Una Església pobra i per als pobres”, va dir ell la primera vegada que es va reunir amb els periodistes com a papa. Què diria ara sobre els milers de persones que malviuen a caravanes, infrahabitatges i al carrer a les Balears? Què diria sobre les accions de govern al respecte?
No es pot mostrar sintonia amb Francesc sense esforçar-se per protegir el medi ambient. Ell va dir que la seva destrucció és una ofensa a déu. Així, les Balears segur que han assolit el grau d’expertes a ofendre aquest ésser suprem, si és que existeix.
No som catòlica, però no cal un màster en Catolicisme per saber que Francesc està als antípodes del PP en molts de punts. Tal vegada només coincideixen a destacar la importància de la família. Per això, fa vergonya aliena aquest intent de patrimonialitzar la figura d’un dels pocs papes raonables que record, d’un que no va fer bandera de la intransigència. Un papa que va evidenciar els efectes perniciosos del capitalisme deshumanitzador i individualista de manera extrema. Justament el capitalisme que tant agrada al PP.