Diumenge de Pentecosta a Madrid

Ironies de la vida, ahir era Diumenge de Pentecosta, el dia que, segons expliquen els Evangelis, “els congregats començaren a parlar en altres llengües, ja que l'Esperit Sant els donava la capacitat d'expressar-se”. Però no, els congregats ahir a Madrid al crit de “màfia o democràcia” no van començar a parlar en altres llengües (això només ho va fer Aznar en la intimitat i per necessitat el 1996), sinó que van fer servir el llenguatge de sempre: “Hem vingut a defensar Espanya”.

Va ser una manifestació sobreactuada, malenconiosa dels greatest hits (va tornar a sortir el “Basta ya”), queixosa que Espanya tingui avui “un govern sense amor per la seva nació”, amb una denúncia difusa de corrupció, un sac de dolents d’on van treure Ábalos, Koldo, Aldama, Leire, Puigdemont, Bildu i una mica de Tribunal Constitucional perquè donaran per bona l’amnistia. Tampoc és que el PP estigui gaire per encetar el meló de la corrupció. I encara menys per enlluernar-nos amb el bon govern, tenint allà, a primera fila, l’encara president Mazón, que no sé com no se’n donen vergonya d’arrossegar un tipus que és alhora la marca de la culpa i de la falta d’autoritat de Feijóo per fer-lo plegar.

Damunt l’escenari, el president dels populars va tornar a ser el líder més anticlimàtic imaginable. En un intent d’interactuar amb els manifestants, va proposar-los que diguessin “sí” a tot de conceptes com ara “espanyols honrats” i “lampistes de veritat”. O li troben algú millor per als discursos o li passarà com a la manifestació, quan va deixar penjada a l’aire una pregunta retòrica: “Davant de tot això, què podem fer?”, i un del públic li va replicar al moment: “Assaltar la Moncloa!” De moment, va prometre una mena de refundació del partit. I se’n van anar a prendre unes cerveses.