La distància
Quatre cèl·lules amb infinita càrrega ètica i moral. Un embrió humà de pocs dies.
L'1 de juny, l'equip de Dieter Egli (Universitat de Colúmbia, Nova York) va publicar en un servidor de preprints (notícia, ni més ni menys, que al New York Times) l'edició de tres gens en embrions humans amb una tècnica anomenada base editing. Recordem: els preprints són articles científics oberts al públic que encara no han sigut revisats per altres científics de la comunitat.
El base editing és una eina de segona generació: en lloc de tallar les dues cadenes de l'ADN, com fa el CRISPR-Cas9, canvia una sola lletra del codi genètic. L'equip va modificar el gen ‘PCSK9’, relacionat amb el colesterol, i els gens HBG1 i HBG2, implicats en la producció d'hemoglobina. El mateix treball, però, en delimita l'abast: l'edició no és capaç d’arribar a totes les cèl·lules i –important– l’editor molecular ocasionava l’aturada de la divisió cel·lular. Els autors són explícits: en l'estat actual, la tècnica no és aplicable a la clínica.
El cas reobre un debat de fons. El 2018, He Jiankui va editar embrions amb CRISPR i els va implantar; en van néixer nadons i va ser condemnat a presó. Ara, diversos investigadors adverteixen que aquests avenços poden empènyer cap a la ‘millora’ genètica de nadons. Hi pesa també un interès comercial: un dels coautors del present estudi és el director clínic de Nucleus Genomics, l'empresa de cribratge embrionari que en finançarà la fase següent (la recerca amb embrions humans no rep fons públics), polèmica pels seus anuncis al metro de Nova York amb la frase "tingues el millor nadó". Editar embrions per curar, recorda un altre investigador, és "una solució que ens empeny cap a un problema major", ja que el cribratge genètic practicat avui en dia ja ens permet seleccionar embrions per esquivar certes malalties genètiques.
Un cas recent a Espanya mostra una altra escletxa al voltant de la ciència i la comunicació. La revista PNAS varetractar un estudi de Mariano Barbacid que havia eliminat tumors de pàncrees en ratolins amb una triple teràpia. La retractació no qüestiona les dades, sinó que respon a un conflicte d'interessos no declarat: alguns autors tenien participacions en l'empresa dels fàrmacs. Mesos abans, però, l'anunci s'haviadifós àmpliament als mitjans, i el CNIO va rebre una allau de consultes de pacients interessats en un assaig clínic que encara no existeix. El mateix Barbacid havia advertit que faltaven anys per arribar-hi.
Els dos casos són oposats: en un, un resultat preliminar s'avança als filtres; en l'altre, un treball revisat es difon més enllà del que les dades sostenen. Ambdós amb sospitosos conflictes d’interès comercial. En el cas de l’edició genètica d’embrions, l’empresa implicada es beneficia d’una “normalització social” d’aquests tipus d’aplicacions científiques.
Ja ho hem comentat en altres ocasions: la frontera entre promesa i hipèrbole és fina. Comunicar bé la ciència vol dir situar cada avenç amb precisió: dir què s'ha demostrat, en quin model i fins on pot arribar actualment. La distància entre un resultat i una cura no és un defecte a corregir; és l'espai mateix on la recerca avança. Mantenir-la a la vista, des del laboratori fins al públic en general, és també fer ciència.