Qui determina els motius per protestar?

En aquest món és més fàcil que un es llanci a l’aventura de protestar i reivindicar les seves coses que a entendre per què protesten els altres –de fet, cada vegada és més complicat trobar persones que s’esforcin per entendre els altres de manera general, però aquest és un altre debat. I ara pens en una reflexió que em va regalar un conegut, que assegurava que la conducta de molta gent es pot resumir en una pregunta: què passa amb el que jo vull? Per això no se’m fa estrany que els actuals governants d’aquest petit bocí de terra no entenguin res del que està començant a passar al seu voltant –de moment, els seus desitjos de poder semblen ben satisfets i això minva la capacitat d’observació.

“En tema de llengua no hi ha cap motiu per a l’alarma ni per posar-se cap camiseta”, ha dit aquesta setmana la presidenta del Govern, Marga Prohens, després que el conseller d’Educació, Antoni Vera, fos rebut a l’IES Inca per un bon mostrari de peces de moda de color verd, penjades del sostre de l’entrada de l’institut i lluint al tors d’un grapat de docents. Ens podem demanar: qui determina els motius per protestar? Ella? Vera? Vox? Tal vegada, part de la societat de les Balears considera que sí que hi ha motiu per llevar la pols a les camisetes verdes que esperaven al fons de l’armari una ocasió per sortir. Tal vegada, alguns creuen que sí que hi ha motius per a l’alarma perquè el curs que ve els nins de fins a vuit anys seran segregats de manera obligatòria per raons de llengua.

És important tenir present que la denominada lliure elecció de llengua s’aplicarà a tots els centres fins als vuit anys el curs que ve, segons el que han acordat el PP i Vox. Perquè un dels mantres dels representants del Govern és que el pla pilot per aplicar-la és voluntari. Clar que ho és. El que passa és que, curiosament, tots s’obliden que aquest pla s’aplica a partir de tercer de Primària, i que fins a segon tothom haurà de passar per la pedra. També han eliminat de la seva memòria totes les vegades que varen qüestionar la viabilitat de destinar 20 milions d’euros a posar en marxa la mesura el curs que ve. Uns doblers que ja formen part dels pressupostos de 2024 de l’Executiu després d’un acte d’obediència a l’extrema dreta que alguns consideram, com a mínim, preocupant.

Somriuen, miren a càmera i diuen que “no hi ha motius”. Per què no hi ha motius? Per què ho diguin ells? Què passa? Són experts en ‘motiuologia’? Ens volen fer pensar que demanam coses absurdes?

Perquè mentre que ells ens diuen, amb cert paternalisme, que “no hi ha motius”, la roda de l’extrema dreta no atura de girar i les exigències augmenten i augmenten. Després d’aconseguir l’eliminació del requisit a la sanitat pública, ara ja es qüestiona la seva pertinença com a mèrit, i això s’amplia a la resta de funcionaris. Quan hi haurà motius? I, sobretot, quin és el problema de manifestar la disconformitat? Molesta? Em sap greu, però això va inclòs en el sou de governant.