Desprotegir ens fa menys lliures

Si diem que a cada època de la història li correspon un tipus de turisme, no estarem dient una obvietat. Quan estàvem al Govern, al primer Pacte de Progrés, vàrem intuir que la propera gran transformació vendria provocada per la irrupció d'internet. Es va decidir crear un lloc web de les Illes Balears amb capacitat per comercialitzar directament productes i estades a allotjaments turístics, una central de reserves. Ens havíem d’anticipar. Paral·lelament, s’elaborava un pla de marques per segmentar l'oferta sota els conceptes de qualitat i especificitat. Val a dir que l’eina va funcionar i arribaren les primeres reserves dels clients.

Van tenir lloc les eleccions autonòmiques de maig de 2003 i no es va reeditar el Govern. A l’ínterim de la transmissió de poders, vaig notar un cert distanciament de la persona que dirigia el projecte, argumentava que era una professional i volia mantenir-se al marge de la rutina política. Ella pensava continuar al càrrec, governés qui governés. Tanmateix, el nou conseller el primer que va fer va ser clausurar el lloc web i acomiadar la directora. Aquella persona, que era professional independent i que, segurament, coneixia el poder transformador de la tecnologia, no havia calculat que el Govern entrant era fill d’un compromís amb el passat i els operadors tradicionals.  

Recordo que la Federació Internacional d’Operadors Turístics (IFTO) va saludar el nou Govern Matas com el “retorn dels professionals”. Tota aquella alegria corporativa no era una mostra d’oposició luddita davant la innovació tecnològica, sinó, més aviat, celebraven dominar l’escena turística balear i no perdre presència al mercat. Tanmateix, la internet s’imposava i modificava l’esfera de poder existent. Els operadors havien contraatacat amb el tot inclòs, que no era altra cosa més que cugula al jardí. Inevitablement, la revolució tecnològica generaria canvis irreversibles i propiciaria l’aparició de nous agents al mercat turístic. El portal de comercialització públic per internet pretenia ser un instrument per empoderar les petites i mitjanes empreses locals, davant un núvol immens de transformació que s’anava apropant.  

Fem una mirada cap enrere. El turisme de masses havia estat fill d’un nou ordre mundial sorgit als acords de Bretton Woods, sota la inspiració de l’ideari keynesià (matisat per l’afany de protagonisme dels Estats Units, com a cap de l’imperi). A les Balears va arrasar amb el turisme de viatgers que s’havia consolidat com a primera activitat econòmica al primer terç del segle XX. El nou model estaria dominat pels operadors internacionals i la indústria local correria amb el risc de proveir-los d’instal·lacions d'allotjament per als visitants. La indústria del llit. En una primera etapa, essencialment, seria un turisme de reposició i esbarjo per a la força de treball emprada en les economies creixents d’Europa occidental i es focalitzaria en les zones costaneres. L’evolució cap a un turisme d’experiències i sensacions estendria la seva petjada a l’interior del territori i les àrees urbanes.

Amb la ruptura de l’ordre keynesià, es donaria pas a l'ascens de l'ideari neoliberal i el poder de la indústria i el comerç –que havia caracteritzat el sistema capitalista fins aleshores– es desplaçaria a l'esfera financera. La revolució tecnològica era la cavalcadura necessària per assentar aquesta tendència i elevar-la exponencialment. Els canvis abastarien tots els àmbits, el turisme també. No estar atent a la jugada no era simplement sotmetre’s al poder dels operadors tradicionals, sinó perdre el tren dels temps. Globalment, s’imposava el capital-risc i les grans empreses tecnològiques. La seva equivalència al món del turisme seria l’augment de la influència de les plataformes –que propiciaren la generalització del lloguer per a vacances– i l’arribada de fons d'inversió a la propietat dels hotels i al tràfec turístic. No només s'allunyaven els centres de poder, sinó que es feien més opacs i inabastables. 

En algun moment d’aquest procés, el territori, en conjunt, seria considerat com un bé de canvi i les Illes Balears es convertirien en lloc de segones residències. El negoci es globalitzava sota l'interès especulatiu del capital i s’accentuava la controvèrsia entre la preservació i l’extractivisme econòmic. Contradicció no resolta, que encara avui impregna la dinàmica política i cultural de la societat illenca. La seva pervivència s’hauria de considerar un fracàs de la comunitat i, en particular, del model econòmic. És un dèficit no haver assolit els equilibris ambientals adequats i continuar mantenint el territori, la cultura i el patrimoni exposats a una pressió constant. Igual que ho és perseverar en un model de baixa qualificació, i no aprofitar tota l’energia creativa existent i el capital humà millor preparat del país.

Tot transcorre més de pressa i el temps s'accelera. Multicrisi del sistema neoliberal i el món atònit observa una passada de rosca més: l’oligarquia tecnològica s'enfila a la cúspide de l'imperi. La deshumanització es fa absoluta i, sense solució de continuïtat, a casa nostra, el que havia de ser un paradís per a les segones residències ha esdevingut un regne per a inversors. S’ha passat de destinació turística a ser un component d’un algoritme financer. La socialització del turisme no ha consistit en el millor repartiment de la riquesa i la preservació del país, sinó, en més visitants i en la turistificació del pensament. En aquest panorama, la simplificació administrativa –desprotegir l’Estat– és destapar la capsa de Pandora i deixar a lloure tots els mals possibles.