Espanya i Catalunya estan ara mateix desgovernades per igual, tot en funcions. Al govern espanyol encara hi ha marge per un pacte que eviti anar a noves eleccions generals, però segons com hagi de ser el pacte a l'Estat, l'escenari de la repetició pot no ser tan negre.
De la mateixa manera que el suport a un referèndum independentista a Catalunya o el rebuig al dret a decidir han condicionat fins ara totes les converses per a un pacte de govern a Espanya, també els resultats de la votació de la CUP aquest diumenge, amb el "no" a la investidura d'Artur Mas, condicionaran les possibilitats de coalicions en la política espanyola.
Segons el que afirmava Pablo Iglesias, si una ara ja improbable investidura de Mas com a president de la Generalitat afavoria una coalició entre els partits que de manera més radical s'oposen al dret a decidir per als catalans, pels mateixos motius la inseguretat del futur immediat de Catalunya podria facilitar un pacte més tendent a l'esquerra (he dit "tendent").
El "no" a Mas i la probable convocatòria immediata d'eleccions a Catalunya no crec que suposi en cap cas la fi del procés sobiranista català. Contràriament, la divisió de la CUP podria reforçar Junts pel Sí i ERC si hi ha eleccions el mes de març.
Tenint en compte el nou escenari que s'ha obert i sabent que la política catalana està marcant de manera inqüestionable la política espanyola, el retard en la formació d'un govern al capdavant de la Generalitat podria retrassar també qualsevol pacte a l'Estat. O precipitar-lo, qui sap.
Tot és molt erràtic i confús, i segurament és així perquè la societat es mou i es posiciona. Idò endavant, a veure on acabam.