Crítica TV
Opinió13/02/2021

Com desapareix el català en campanya

Ara que ja s’ha acabat la campanya val la pena revisar alguns aspectes que tenen a veure amb el tractament del català a la televisió d’àmbit estatal.

En el primer debat de RTVE que es feia des dels estudis de Sant Cugat en desconnexió per a Catalunya i amb l’alternativa secundària del 24H per a la resta d’Espanya va sorgir la polèmica. Primer, per una clara invasió de competències per part de la seu central, que va acaparar unes funcions que els professionals de Sant Cugat podien dur a terme. Catalunya és percebuda com una sucursal que es pot colonitzar, intervenir i desactivar a conveniència. A més, el moderador enviat, Xavier Fortes, comminava als candidats a parlar en castellà perquè els poguessin entendre a Espanya, lamentant que són massa les vegades en què Catalunya no s’entén a la resta de l’estat. Va demanar als candidats que no desaprofitessin aquell regal de ser vistos al país sencer a canvi de parlar en castellà. Després va resultar que l’audiència espanyola va quedar en un irrisori 0,9% i 152.000 espectadors. Però, malgrat les súpliques, els candidats dels partits independentistes van optar desacomplexadament pel català. I RTVE va recórrer a la traducció simultània per als espectadors d’Espanya.

En l’últim debat, a La Sexta, emès per a tot Espanya, l’ús del català va desaparèixer. I això que la cadena va titular el programa en català, El debat, en un gest testimonial gairebé d’exòtica condescendència amb el territori.

Cargando
No hay anuncios

Però el més estrany és que, aixoplugats per Atresmedia i amb Josep Crehueras donant la benvinguda als candidats, cap d’ells va reivindicar o va fer visible el seu idioma. Només en el minut d’or final va ser Àngels Chacón qui es va dirigir en català a l’electorat. I aleshores vam descobrir que La Sexta s’amagava un roc a la faixa. Tenia una intèrpret preparada per si de cas. Només va haver de treballar seixanta segons en tota la nit. Ràpidament va doblar al castellà la candidata del PDECat. Amb les presses no es devia poder ajustar el volum, i el poti-poti auditiu dels dos idiomes a la vegada va fer que no s’entengués res.

El que és alarmant, però, és que a Espanya es percebi el català com una llengua estrangera que necessita ser doblada com si fos el xinès. Repetidament es reforça la falsa idea que el català és impossible d’entendre i, per tant, molt difícil d’aprendre. N’anul·la constantment la difusió. Passa exactament igual en les rodes de premsa quan es demana a polítics i entrenadors de futbol que repeteixin les declaracions en castellà per emetre-les a nivell estatal. Els mitjans espanyols, públics i privats, fomenten la idea que el català és estrany, incomprensible i feixuc. Així anul·len la possibilitat que el català sigui escoltat i, per tant, impedeixen que es creï una familiaritat amb l’idioma. L’esborren o el trepitgen amb el castellà per sobre. És una manera de deformar la realitat. L’autèntic interès per a Catalunya no rau en el gest d’emetre un debat quan hi ha eleccions al Parlament. Rau en demostrar respecte pel català i deixar que sigui escoltat i normalitzat a Espanya.