Desajustos econòmics
A mesura que van passant els mesos, vaig arribant a la conclusió que els principals problemes econòmics actuals, que semblen totalment independents i no connectats entre si, són tots resultat d’un mateix problema i tenen el mateix origen: el covid.
Mai en economia havíem experimentat un confinament de gairebé tota la població mundial, durant mesos i en els mateixos períodes de temps. Mai havíem estat mantenint fluxos financers amb l’activitat productiva sota mínims. Mai havíem estalviat un 10% del PIB en un any. Mai havíem buidat els magatzems de components, primeres matèries i semiconductors. Mai havíem posat en marxa i aturat la totalitat de la població amb 24 hores de diferència, sense donar temps a les empreses perquè poguessin regularitzar els estocs i la producció. I fa molts anys que els països productors d’energia estaven en pau i sense grans conflictes bèl·lics o diplomàtics.
Ara mateix atribuïm el problema de la inflació a la guerra, però també és cert que l’increment de massa monetària del BCE amb l’activitat productiva aturada va ser brutal. I això crea inflació. D’altra banda, posar en marxa la gran fàbrica del món porta temps. Vam buidar estocs de gairebé tots els components. No podem pretendre que totes les cadenes de subministrament es posin en marxa al mateix ritme que es permet treure del confinament la població.
Tots els desajustos, conjuntament amb el conflicte d’Ucraïna, van desajustar els nivells de preus, el nivell d’estalvi, el preu de més primeres matèries, les cadenes de subministrament... És com quan es mouen unes plaques tectòniques. Amb l’estalvi estem suportant la pujada dels preus. Si no, no s’entén com ha tirat l’economia tot el 2022 malgrat les pujades de preus. Encara queda bastant d’estalvi i és altament probable que l’anem gastant a mesura que la inflació recupera un nivell normal, d’entre el 2% i el 3%, durant l’any vinent.
A mesura que el covid vagi quedant més lluny, tots aquests desajustos s’aniran ajustant. Només falta que, a més, acabi la guerra. Això és el més important, per sobre de l’economia, per la tragèdia que representa.
