Democratitzar l’atenció a la salut mental
En els darrers mesos no deixen de publicar-se dades tan preocupants com un augment del 195% en intents de suïcidi de noies adolescents. Les dades referents a la salut mental són extremadament preocupants però per fi, després que la salut mental fos un tema absolutament invisibilitzat i negat, ara en parlem.
El covid ha portat moltes conseqüències negatives però cal dir que l'elevat impacte que va tenir en el benestar psicològic de gran part de la població –per culpa, entre altres coses, dels confinaments o les distàncies socials– va obrir una esquerda en el silenci i l'opacitat històrica que envoltaven la salut mental. De sobte, hem pres consciència que cuidar-la és essencial i que tothom la pot perdre.
La salut mental ha començat a ocupar espais a la premsa, a les nostres converses i de mica en mica es va parlant més obertament del tema. Precisament en aquest trencar tabús hi ha entitats clau, com Obertament, que estan fent una tasca ingent en aquesta lluita contra l’estigma associat a les malalties mentals. Perquè només des del coneixement i la visibilització podem fer front a un problema que, tal com diuen les dades, ja té un abast social ingent.
En aquest sentit, un dels grans tabús que s’han trencat és el fet d’anar a teràpia, de reconèixer-nos vulnerables, d’acceptar que no estem bé i que necessitem ajuda. En una societat amb un elevat nivell d’analfabetisme emocional, en què no s'ha ensenyat ni permès l’expressió emocional, l’històric silenci encara pesa, tot i que es comencen a evidenciar fissures i a trobar espais en el relat social per visibilitzar aquesta realitat humana, que també ens conforma.
En aquest sentit, però, identificar millor els problemes també implica més demanda de recursos per poder donar resposta a les necessitats que plantegen.
I aquest és un dels grans hàndicaps a l'hora d'abordar la salut mental: avui en dia anar a un professional de la psicologia, dissortadament, és un privilegi que poques persones es poden pagar.
La salut pública, ho sabem de sobres, està col·lapsada i això, pel que fa a la salut mental, és extremadament preocupant. Hem aconseguit que un problema estructural que genera tant dolor emergeixi: ara calen instruments per poder garantir una detecció precoç, però també per poder fer els tractaments que pertoquen, perquè la falta d’atenció adequada pot agreujar els símptomes i els trastorns. L'emergència en salut mental és evident: l'oferta és molt limitada, per sota de les necessitats i amb unes llistes d’espera inacceptables.
Els vels del silenci social han caigut i s’ha visibilitzat un dolor social que està molt més estès del que pensàvem. Davant la pandèmia de la salut mental, ara més que mai cal democratitzar l’atenció psicològica amb un model comunitari que va molt més enllà dels hospitals i que interpel·la tota la societat fent-nos corresponsables d’un problema estructural en què és clau treballar des de la prevenció.
