Defensem la terra, construïm el futur

Aquest era el lema de la manifestació que dia 4 de març va tenir lloc a Barcelona, a la qual varen ser presents més de 100 plataformes, col·lectius i lluites en defensa del territori d’arreu de Catalunya, i a la qual es varen sumar sindicats estudiantils, moviment feminista, moviments de lluita pel dret a l’habitatge, etc. És una mostra de la magnitud del que es coneix com el conflicte capital-vida, en les seves múltiples expressions i intensitats. La manifestació havia estat convocada per les plataformes Zeroport, Aturem Hard Rock i la Campanya contra el Quart Cinturó com a conseqüència de l’acord entre ERC i PSC per a possibilitar l’ampliació de l’aeroport del Prat, descongelar els tràmits del macrocasino Hard Rock a Tarragona i construir el quart cinturó per connectar Sabadell i Terrassa, projectes tots que han estat els cromos que s’han intercanviat per possibilitar l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, en una demostració clara de la connivència entre les elits econòmiques i determinats partits polítics.

I és que, malgrat que es tracta de projectes d'àmbit regional, des del GOB Mallorca, com a moviment ecologista i en defensa del territori a les Illes, denunciam igualment aquesta política d'inversions en megaprojectes d'infraestructures pels impactes socials, econòmics i ambientals devastadors per al territori i les persones que representen. Ni més aeroports, ni més grans, ni més autopistes ni més megaprojectes d'especulació urbanística".

Compartim el que esmenta Pablo Muñoz, portaveu d'Ecologistes en Acció: "Independentment de la seva ubicació, tots aquests projectes responen únicament als interessos dels grans capitals i no del conjunt de la ciutadania i del territori on vivim”. “Representen un model que està a l'origen de l'augment de desigualtats, l'expulsió habitacional, la destrucció del comerç de proximitat dels barris, la precarització i l'explotació laboral, la contaminació de l'aire i la sonora, l'augment exponencial a les emissions de CO2 i la pèrdua d'espais agraris i naturals”.

Davant aquest despropòsit descomunal en temps de crisi climàtica, energètica i ecològica, en temps de suposades transicions verdes i de canvis de model, de circularitats diverses i sostenibilitats esgotades, més de 10.000 persones varen omplir els carrers de Barcelona. Com deia el manifest que es va llegir en acabar, totes les lluites tenen un mateix denominador comú: un model econòmic i unes polítiques que trinxen el territori i la vida i que no permeten fer les passes necessàries que ens calen per afrontar radicalment la crisi energètica, climàtica, la pèrdua de biodiversitat i la precarització de la vida.

Necessitam caminar en la direcció oposada a aquestes polítiques. Davant aquestes agressions continuades i en múltiples fronts, cal una societat organitzada, mobilitzada i conscient, implicada, i que confronti la falsa realitat que encara ens pretenen vendre com a riquesa. Just al matí, en unes jornades organitzades per l’esquerra independentista vàrem participar en un espai de reflexió, juntament amb altres moviments en defensa de la terra de Catalunya, i també de França: el col·lectiu Les Soulevements de la Terre (https://lessoulevementsdelaterre.org/). Allà ho tenen clar. Com diuen en la seva web: “A mesura que s'accelera el deteriorament de les condicions de vida a la terra, cada cop més ens sentim turmentats per la confusió, la ira i la manca d'horitzó. Què podem esperar d'una altra COP o d'un catàleg de promeses electorals de primavera? Només un canvi radical –un aixecament– podria aturar l'escalfament global i la sisena extinció massiva d'espècies ja en marxa. Bàsicament, sabem que avui no tenim més remei que posar totes les nostres forces en la batalla per aturar el desastre en curs i fer caure el sistema econòmic devorador que l'engendra”.

I així ho fan; les seves actuacions i campanyes inclouen aixecaments, sabotatge i mobilització, aliances del poble, amb una mirada de classe, per boicotejar els interessos imposats per les elits. Les Soulevements de la Terre varen néixer de la trobada de pagesos, habitants dels territoris i joves pel clima. Volien allunyar-se –tal com relata la seva web– de grans discursos, reivindicacions sense retorn o simples manifestacions, i unir esforços per actuar d’una manera impactant contra l’artificialització de la terra i la seva monopolització, en aquest cas, per part de l’agroindústria. En 18 mesos, i davant l’absoluta urgència, varen ocupar i conrear –centenars o milers– de terres amenaçades, bloquejar i desarmar indústries de formigó i biotecnologies, atacar i destapar grans megaprojectes de basses de rec, amb la seva campanya 'Merci non Bass' i obstaculitzar la construcció de diferents desenvolupaments urbanístics i comercials. Aquestes accions han fet que el moviment ecologista i social a França s’hagi vist abocat a la necessitat de replantejar les seves estratègies, s’han forjat noves complicitats i suports inesperats i diferents lluites locals han rebut un bon impuls en moments crucials. Ens cal també aquí, al nostre context proper, replantejar-nos com defensam la terra, i com construïm futur, perquè seguim resistint, però ens cal avançar per la recuperació efectiva dels mitjans que han de possibilitar un canvi radical cap a la vida digna.