Un debat per la llengua
Encara que sembli impossible, els nostres també són temps de bones notícies pel català. Fa poques setmanes sabíem que la presidenta Armengol facilitarà l’ús de totes les llengües oficials de l’Estat al Congrés, sembla que més prest que tard el català serà reconegut com a llengua oficial a Europa i ara, encara que a molta gent li costarà un temps copsar-ne l’encert, s’obri una nova i rellevant escletxa per a l’ús social i l’abast representatiu de la nostra llengua: l’editorial barcelonina Raig Verd acaba de publicar la primera Guia gramatical de llenguatge no binari, un projecte col·lectiu dirigit per Jun Moyano que vol obrir formalment un debat que feia estona que havíem d’encarar com a cultura.
No hauria de fer falta defensar la necessitat de fer una reflexió calmada i profunda sobre aquest tema a casa nostra: les persones de gènere no binari existeixen (existim, com ja vaig explicar en aquest article) i tenen dret a expressar-se i a representar-se en la nostra llengua, a sentir-s’hi a pler. Dit d’una altra manera: no ens podem permetre, com a catalanoparlants, que la nostra llengua perdi àmbits d’ús perquè no la deixam evolucionar com ho han fet, ja, l’anglès, el castellà o l’alemany. No és, aquest, l’etern debat sobre el femení inclusiu o el masculí genèric; ni tan sols és un retret per part de ningú cap a una comunitat de parlants que compta amb el mèrit indiscutible d’haver fet viure i sobreviure una llengua a dictadures, prohibicions i persecucions. És, senzillament, que una nova manera d’habitar el món reclama una nova manera de dir-se en el món, i que la nostra llengua, fins ara, no comptava amb les eines per facilitar-ho. Segons afirma el corrector i filòleg Rudolf Ortega, col·laborador del volum, “la realitat és canviant, i es belluga de pressa. El que no pot ser dit és com si no existís, d’aquí que siguin tan importants els esforços per proporcionar uns recursos lingüístics que permetin, justament, completar la designació del món”. Perquè tractar amb masculí gramatical una persona de gènere no binari a qui li varen assignar el gènere masculí en néixer no és vàlid, com tampoc no ho seria a la inversa, en femení. Calia, idò, obrir una tercera opció.
Raig Verd defensa que aquesta Guia és “un primer espai per trobar respostes”, i que desitgen que generi preguntes. També argumenten que “és imprescindible que les persones no binàries puguin utilitzar la seva llengua, i també que les llengües no siguin tractades com a sistemes gramaticals estàtics, sinó com un reflex viu i canviant de qui les parla i les estima, per a qui són una llar”. El simple anunci de la publicació d’aquest llibre ja ha despertat passions, tant d’aquelles persones que frisaran per llegir-lo i fer part de la conversa, sigui quin sigui el seu posicionament, com d’aquella gent que no ha sabut fer més que insultar, acusar i rebutjar. Jo esper que, en aquesta batalla, qui guanyi sigui la filologia; és a dir, l’art d’estimar la llengua. Personalment, em sembla un debat apassionant.
