Calia fer una altra sèrie sobre el cas Asunta?

Com els assassins, els creadors de sèries tornen un cop i un altre al lloc del crim. Carles Porta estrenava a TV3 aquest dilluns 29 d’abril Tor, la seva enèsima revisió dels successos que van sacsejar aquest llogarret pirinenc als anys noranta. Mentrestant, a Netflix triomfa la dramatització del cas Asunta, sobre el qual ja es va dur a terme un true crime documental el 2017, Lo que la verdad esconde: El caso Asunta (Operación Nenúfar). La plataforma segueix la línia d'El cuerpo en llamas, també una variant de ficció a partir, en part, dels episodis que havia dedicat a l’afer el mateix Porta a Crims.

Calia una altra sèrie sobre la mort d'Asunta Basterra? Un mateix esdeveniment pot inspirar incomptables obres que s'hi apropen des de perspectives diverses i complementàries. Però la nova producció de Netflix ens planteja alguns interrogants sobre l'explotació d'aquest tipus de crònica negra com a contingut per a l'entreteniment. Emesa a Antena 3 el 2017, l'anterior sèrie sobre el tema, Lo que la verdad esconde: El caso Asunta (Operación Nenúfar) es va presentar oficialment com el primer true crime en una televisió en obert. També suposava l'estrena en la no-ficció d'una de les productores més poderoses de l'ecosistema audiovisual espanyol, Bambú, més coneguda per sèries melodramàtiques com Las chicas del cable i Velvet. Un dels fundadors de l’empresa, Ramón Campos, es va implicar directament en la gestació d'aquest true crime pioner i va fitxar un nom inesperat per dirigir-lo, Elías León Siminiani, responsable de pel·lícules tan remarcables com Mapa i Apuntes para una película de atracos, i forjat en una forma d'entendre el documental molt allunyada del sensacionalisme propi de la premsa groga. Aquella primera entrega de Lo que la verdad esconde, que ara es pot recuperar també a Netflix, destacava pel rigor en la seva pràctica del true crime, per l'atenció dedicada a la víctima i per la voluntat de qüestionar alguns aspectes del cas.

Moltes coses han canviat des de l'estrena fa set anys d'Operación Nenúfar. El true crime s'ha convertit en un format d'èxit massiu. I Rosario Porto, la principal acusada per la mort de la seva filla, Asunta Basterra, es va suïcidar a la presó l'any 2020, quan ja gairebé ningú dubtava de la seva culpabilitat. Ramón Campos s'ha tornat a comprometre a fons en aquest nou abordatge del crim, aquest cop des de la ficció. El caso Asunta busca legitimar-se a partir de dos aspectes. Ja des de l'arrencada, la sèrie subratlla la seva adhesió al relat documental, fins al punt que els intèrprets i bona part de l'estructura de la sèrie mimetitzen les imatges que hem vist de la investigació policial i el judici.

D'altra banda, la inclusió de Candela Peña, Tristán Ulloa, Javier Gutiérrez o Francesc Orella, que claven els seus personatges, atorga un prestigi a la sèrie pel vessant actoral, tot i que les seves caracteritzacions es trobin sovint al caire de la paròdia involuntària. I això aigualeix l’estratègia de recórrer a la ficció per aprofundir en la complexitat psicològica dels implicats en el cas, sobretot en el d’una figura sens dubte fascinant des d'un punt de vista dramàtic com Charín Porto, com se la coneixia a Santiago de Compostel·la. I justament es troba a faltar que un gallec com Ramón Campos no aprofités l'ocasió per aprofundir en un element clau per entendre algú com Porto: la seva “arrogància de classe” i “la seva exagerada consciència sobre la posició social que ocupava” a la capital gallega, com descriu Berta Dávila en un article excel·lent a Praza Pública.

Asunta Yong Fan Basterra Porto

Però la banalitat final d'El caso Asunta recau en l'oblit de la víctima del crim. Sens dubte, la sèrie opta en part per la discreció quan decideix deixar gairebé fora de camp la nena drogada i asfixiada pels seus pares. Però, de la mateixa manera que el cas Alcàsser va propiciar tota una revisió en clau feminista del relat al voltant del comportament de les noies assassinades, aquí seria interessant aprofundir en el rerefons racista no només rere l'homicidi, també en la invisibilització o menysteniment en la conversa al voltant de la sèrie d'Asunta Yong Fang Basterra Porto, nascuda a Yongzhou i morta amb només 12 anys, a Galícia, el 2013.